dissabte, 5 de setembre del 2009

Garcia Perales, Vicent (2002): Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI): Edició i estudi del País Valencià, Tesi Doctoral inèdita, Univ. de València.

Fenòmens atmosfèrics (ORATGE)

Pedralba, 425 ‘morisco’ (en Siete Aguas)
http://picasaweb.google.com/vicentgarciaperales/FOTOS_BLOG_ALPI#slideshow/5378001527787942242

Massalavés, 426 ‘remolí’
http://picasaweb.google.com/vicentgarciaperales/FOTOS_BLOG_ALPI#slideshow/5378001533364157282

Teresa de Cofrentes, 426b ‘a los tres días’
http://picasaweb.google.com/vicentgarciaperales/FOTOS_BLOG_ALPI#slideshow/5378001544550400594

Godelleta, 426c ‘nubes royas’
http://picasaweb.google.com/vicentgarciaperales/FOTOS_BLOG_ALPI#slideshow/5378001551607376626

Polinyà 426c ‘alba ròtxò’
http://picasaweb.google.com/vicentgarciaperales/FOTOS_BLOG_ALPI#slideshow/5378001553414688674

Massalavés 426c ‘òbò ròtxò’
http://picasaweb.google.com/vicentgarciaperales/FOTOS_BLOG_ALPI#slideshow/5378001563490217602

Aín 426c ‘òuia en clòtxò’
http://picasaweb.google.com/vicentgarciaperales/FOTOS_BLOG_ALPI#slideshow/5378001575704331890

Polinyà 426d
‘alba roja, vent o ploja’
http://picasaweb.google.com/vicentgarciaperales/FOTOS_BLOG_ALPI#slideshow/5378001590471250834

Massalavés, 426d
‘òbò ròtxò bent o plòtxò’
http://picasaweb.google.com/vicentgarciaperales/FOTOS_BLOG_ALPI#slideshow/5378001591636071282

425 VIENTOS SEGÚN SU DIRECCIÓN (CIERZO, ÁBREGO, LEBECHE, GALLEGO):

Cinctorres: ben de mar (=SE) / lleban (=E) / ponén (=SO) / cèrç (=N) / balensià (=S) / garbinà (=SE?) / (Hay gran inseguridad en la clasificación de los vientos)

P. Benifassà: lleban (=E)(del Ballestar) / cèrç (viene del Boixar) / tremuntana (=N) / ponén (=O) / garbinada (de La Sènia, de Vinaroz)

V. Canes: tremuntana (=NO, de Vilafranca) / ponén (=O, de Culla) / tremuntanal (=N, de Morella) / ven de baix (=S, de Serra d’En Garceran) / llevan (=E o NE, de Albocàsser y Catí)

Peníscola: lleban (=E) / mi(t)jorn (=S) / ponén (=O) / tremuntana (=N) / aixaloc (=SE) / llebeig (=SO) / mastral (=NO) / gregal (=NE)

Vistabella: lleban (=NE) / ponén (=O) / morisc (=S) / tresmuntana (=N) / aire de mar (=E)

C. Villamalefa: aire d’arriba (= ) (de Villahermosa) / de lebante (de Castellón) / bochorno (de Zucaina) / d’abajo (del Sur) / morisco (suroeste) / morella (Nordestes, de Morella)

Fanzara: aire d’arriba (de Aragón) / d’abajo (del mar, de Onda) / morisco (Lucena) / puniente (de Ayodar)

l’Alcora: llevan (=NE) / morisc (=S) / ponén (=O) / tresmontana (=NO) / aire de mar (=E) / valencià (=SE) / aire de dal (=ONO) / morellà (=N)

Orpesa: llevan (de Torreblanca = NNE) / gregal (del mar = NE) / tremuntana (del N) / mastral (de Cabanes = NO) / ponén (=O) / garbí (=S, del mar) / ven de fora (=E, del mar) / aixaloc (=SE)

T. de Viver: aire tortosano (de Caudiel) / cierzo (de Pina) / morisco (de Sacañet) / de mar (de Altura) / regañón (de Abejuela)

Azuébar: aire lebante (= , de Eslida) / burianenco (de Burriana) / morisco (de Sot de Ferrer) / tremontana (viene de Aín) / sierso (de Almedíjar)

Aín: lleban (=E) / aire de Xòba (=S) / tresmuntana (=N) / ponén (=O) / aire de dal (=NO)

Moncofa: llevant (=NE) / garbí (=S) / ponent (=O) / tremuntana (=N) / ven de fora (=E y SE) (del mar)

Ademuz: aire cierzo (del Norte, de Torrebaja) / solano (de Casas Altas) / molinilla (de Royo Cerero, Castielfabib) / tortosano (de Camarena) / bochorno (de Caudete)

Tuéjar: aire castellano (de Caudete) / puniente (Sinarcas) / cierzo (de Titaguas) / solano (de Chelva) / tortosano (Villar del arzobispo) / morisco (de Requena)

Casinos: llebant (=E) / morisc (=S) / ponent (=O) / tremuntana (=N) / reganyó (=NO) / probènça (=NE)

Marines: cierzo (Norte) / tortosano (de Soneja) / puniente (de Casinos) / lebante (Este) / regañón (de Cublas, entre N y Oeste) / morisco (= ) (de Liria)

Caudete: aire solano (Buñol) / cierzo (de Laudete) / cahhtellano (de Villagordo del Cabriel) / mediodía (de Teresa) / (otros aires: , de Alicante; , de Chelva; , de Cañete)

Pedralba: aire d’abajo (de Villamarchante) / tortosano (de Olocau) / cierzo (de Andilla) / d’arriba (de Bugarra) / mediodía (de Chiva) / morisco (de Siete Aguas)

Rafelbunyol: llebant (viene de Sagunto) / llebant alt (de Algimia y Algar) / aire de dalt (de Náquera y Serra) / ponent (de Marines) / llebeig (de Moncada) / garbinal (de Silla) / aire del mar (=SE)

Quart de P.: aire de baix (viene de Valencia) / probènça alta (de Paterna) / probènça baixa (de Burjassot) / llebant (de Campanar) / tremuntana (del Pla del Bou) / tremuntaneta (de Llíria) / aire de dalt (de Pedralba) / ponent (de Godelleta) / aire del mig (de Torrent) / llebeig (de Paiporta)

Godelleta: aire de abajo (= ; de Torrente) / de mediodía (= ; del sur) / de arriba (= ; de Buñol) / norte (= ; de Cheste)

Torís: aire baix (en pausa, ) (=E) / aire mesdia (=S) / ponent (=O) / aire tremuntana (=N) / aire matacabres (=NO)

Dos Aguas: aire puniente (de Albacete; oeste) / mediodía (de Millares; S) / alicantino (de Tous) / d’abajo (de Real de Montroy, Este) / matacabras (de Chiva, norte bajo) / cierzo (norte alto, por Siete Aguas)

Polinyà: mungó (=SE) / aire de corbera (=S) / (t)xatebí (=SO) / ponent (=O) / tremuntana (=NO) / aire del riu (=N) / temporal (=NE) / llebeig (=E)

Massalavés: llebant (=E) / aixatibí (=S) / ponent (=O) / tremuntana (=N) / alicantí (=SE) / aire castellà (=SO) / matacabres (=NO) / aire del mar alt (=NE)

Teresa de C.: norte (= ) / saliente (= , de Navarrés) / mediodía (= , de Almansa) / puniente (= , de Carcelén)

Anna: aire ponient (Oeste) / levant (Este) / tremontana (Nordeste) / norte (de Bolbaite) / matacabras (de Vicor) / morisco (= ; de Alicante) / mediodía (del Sur)

Llanera de R.: llevant (=E) / morisc (=S) / ponent (=O) / tremuntana (=N) / (No soplan aquí otros vientos que los cuatro cardinales)

Beniopa: llevan (=E) / mixdia (=S) / ponén (=O) / tremuntana (=N) / maestral (NO) / (Hay gran inseguridad en la designación de los vientos secundarios) /

Moixent: llevan (=E) / morisc (=S) / ponén (=O) / tremuntana (=N) / matacabres (=N)

Biar: llevan (=E, de Onteniente) / tremontana (=N) / ponén (=O) / cèrç (=de Caudete) / morisc (de Cartagena) / llebeig (=SE) / aixaloc (de Alcoy) / provénça (de entre Bañeres y Alcoy)

Benilloba: llevan de Dénia (=E) / morisc (=S) / ponén (=O) / llevan de Valéncia (=N y NE) / llebeig (=SE) / tremuntana (=NO)

Benialí: llevant (=E) / me(i)xdia (=S) / ponent (=O) / tremontana (=N) / llebeig (=SO)

Calp: llevant (=E) / migjorn (=S) / ponent (=O) / tremuntana (=N) / llebeig (=SO) / garbí (=SO) / maestral (=NO) / (t)xaroc (=NE)

el Pinós: llevan (=E) / morisc (=S) / ponén (=O) / tremontana (=N)

Monforte: aire del sur (= ) / de lebante () / el poniente / tremontana (del norte; a veces ) / matacabra(s) (noroeste)

el Campello: llevant (=E) / llebeig (=SO) / ponent (=O) / tremuntana (=N) / maestral (=NO)

Crevillent: llevant (=E) / mixdia (=S) / ponent (=O) / nord (=N) / llebeig (=SE) / cartagena (=SO) / tremuntana (=NO) / provença (=NE)

Dolores: aire de poniente (de Callosa) / aire de lebante (Sta. Pola, del mar) / aire del norte (de Elche-Alicante) / biento lebeche (de S. Miguel de Salinas) / biento cartagenero (calor en el verano) / biento trehhmontana (de Albatera, Crevillente)

Guardamar: llevant (=E) / migjorn (=S) / ponent (=O) / nord (=N) / llebeig (=SO) / maestral (=NE)

425a VIENTO FUERTE E INTERMITENTE (VENTISCA):

Cinctorres: bentà

P. Benifassà: bentada

V. Canes: ventà

Peníscola: bentà

Vistabella: bentà

C. Villamalefa:

Fanzara:

l’Alcora: airegà / ventà

Orpesa: ventà

T. de Viver:

Azuébar:

Aín: aire fort

Moncofa: ventà

Ademuz: bolada / polbadera (‘polvareda’)

Tuéjar:

Casinos:

Marines:

Caudete:

Pedralba:

Rafelbunyol:

Quart de P.: airà

Godelleta:

Torís: ventolera

Dos Aguas:

Polinyà: airà

Massalavés: bentà

Teresa de C.:

Anna:

Llanera de R.: airà

Beniopa: borrasca

Moixent: ventolera

Biar: airà

Benilloba: airà

Benialí: airà

Calp: ventà

el Pinós: airà

Monforte:

el Campello: ventà

Crevillent:

Dolores: bendabal / airoteo

Guardamar:

426 VIENTO EN ESPIRAL (REMOLINO):

Cinctorres: remolí / rególfo

P. Benifassà: rególf

V. Canes: remolí

Peníscola: remolí

Vistabella: remolí

C. Villamalefa: remolín

Fanzara: remolín

l’Alcora: remolí

Orpesa: remolí

T. de Viver: remolín

Azuébar: remolín

Aín: remolí

Moncofa: remolí

Ademuz: remolino

Tuéjar: remolino

Casinos: remolí

Marines: remulín (sin )

Caudete: remolino

Pedralba: remolino

Rafelbunyol: remolí

Quart de P.: remolí

Godelleta: remolino

Torís: remolí

Dos Aguas: remolino

Polinyà: remulí de aire

Massalavés: remolí

Teresa de C.: remolino

Anna: remolín

Llanera de R.: remolí

Beniopa: caragol

Moixent: remolí

Biar: remolí

Benilloba: remolí

Benialí: remolí

Calp: remulí

el Pinós: remolí

Monforte: remolín

el Campello: remolí

Crevillent: remolí

Dolores: remolino

Guardamar: remolí

426a HURACÁN:

Cinctorres: huracan

P. Benifassà: bentada (no dicen )

V. Canes: rególf

Peníscola: remalàs

Vistabella: hurracà / huracà

C. Villamalefa: huracán

Fanzara: haracán

l’Alcora: huracà

Orpesa: mànega

T. de Viver: huracán

Azuébar: huracán

Aín:

Moncofa: terremóto de aire

Ademuz: huracán

Tuéjar: huracán

Casinos: huracà

Marines:

Caudete: huracán

Pedralba: huracán

Rafelbunyol:

Quart de P.: duracà / terremóto

Godelleta: huracán

Torís: turmenta d’aire / huracà

Dos Aguas: huracán

Polinyà: aire aduracanat

Massalavés: aire huracanat

Teresa de C.: huracán

Anna: huracán

Llanera de R.: huracà

Beniopa: cicló

Moixent: duracà

Biar: duracà

Benilloba: huracà

Benialí: cicló / huracà

Calp: duracan

el Pinós: cicló

Monforte:

el Campello: duracan

Crevillent: duracà

Dolores: huracán (= )

Guardamar: duracà

426b ASPECTOS DEL CIELO (RASO, NUBLADO, EMBORREGADO, ETC.):

Cinctorres: ras / núgol

P. Benifassà: ras / núgol / cel a cabassets ()

V. Canes: ras / nuvolós / núvol / cel a cabassets ()

Peníscola: ras / núbol / cel a muntonets (“Cel a muntonets, aigua a cabassets”)

Vistabella: ras / núbol / a calderetes (“Cel a calderetes, aigua a canterelletes” )

C. Villamalefa: raso / nublo / capacicos (nubes pequeñas, y todas juntas) (Refrán: ) / entarañanáu / enllesnáu (nubecillas muy delgadas)

Fanzara: razzo / nublo / a montonicos (refrán: ) / entarañanáu (nubes delgadas) / e(n)ñesgáu (nubes largas, y a veces de color)

l’Alcora: ras / núvol / cel a muntonets (“Cel a muntonets, a cabassets”)

Orpesa: ras / núvol

T. de Viver: raso / nublo / a montonicos (refrán: ) / entarallanao (=) (cuando tiene , nubecillas delgadas)

Azuébar: raso / nublo / a montonicos () / entarañanáu (nubes delgadas)

Aín: ras / núbol / cel a muntonets, auia grapaets

Moncofa: ras / núvol / antoldaet (=emborregado)

Ademuz: raso / nublo / embelonáu / cabriáu () / enlesáu (con nubecillas delgadas llamadas )

Tuéjar: raso / nublo / anubarráu / cabreáu (Refrán: ) / palmeras (nubes muy delgadas, como telarañas)

Casinos: ras / núgol / aborregat /

Marines:

Caudete: raso / nublo / emborregáu (se dice sólo cuando se ve así de noche y con luna; de día es , medio raso y medio nublado) (

Pedralba: raso / nublo / cabreáu (EMBORREGADO) () / (; pero no dicen borreguicos, más que en el refrán) / entaratañáu (nubecillas delgadas) / emborrascáu (nubes sueltas, y bastante )

Rafelbunyol: ras / núgol / emborregat / “Cel a borreguets, auia a canterets”

Quart de P.: ras / núgol / cel a borreguets / “Cel a borreguets, auia a canterets”

Godelleta: raso / nubláu / aborregáu (nubes pequeñas blancas) / (cielo : niebla delgada)

Torís: ras / núbol (=nublado) / / antaranyinat (algo nublado) / taranyina (nube suelta)

Dos Aguas: raso / nublo / encabrilláu / () / entarañináu (nubecillas delgadas)

Polinyà: ras / núbol / cel a borreguets

Massalavés: ras / núbol / cel a borreguets / “Cel a borreguets, aigua a canterets”

Teresa de C.: raso / nublo / emborregáu / enfohhcáu (cuando empieza a llover) / entararañáu (nubecillas delgadas, como telaraña) / (refrán: )

Anna: (RASO: ) / (NUBLADO: ) / (EMBORREGADO: ) / entarañináu / (Refrán: )

Llanera de R.: ras / núvol / amborregat / “Cel a borreguets, aigua a canterets”

Beniopa: ras / núvol / borrósco (=emborregado)

Moixent: ras / núvol / amborregat / “Cel emborregat, als tres dies banyat” / “Cel a borreguets, a canterets”

Biar: ras / nuvolat / aborregat / “El cel aborregat, dins de tres dies, eixut o banyat”

Benilloba: ras / núgol / emborregat / “Cel emborregat, dins tres dies, plogut o nevat”

Benialí: ras / núvol / aborregat / “Cel aborregat, dins de tres dies, eixut o banyat”

Calp: ras / annuvolat / amboiregat

el Pinós: ras / nuvolat / emborregat / “El cel aborregat, als tres dies, eixut o banyat”

Monforte:

el Campello: ras / amboirat / amborregat

Crevillent: ras / nuvolat / emborregat / “El cel emborregaet, l’aigua a cabassets”

Dolores: raso / nulo (= ) / enfohhcáu (alguna parte del cielo que está nublado, o a punto de llover) / emboriáu (niebla espesa) / emborregáu (nubecillas blancas) / entaratañáu (como niebla delgada)

Guardamar: ras / nuvolat / aborregat / cel adauat (=emborregado) / “Cel adauat, als tres dies banyat”

426c ROJECES DE LA SALIDA Y PUESTA DEL SOL:

Cinctorres:

P. Benifassà:

V. Canes:

Peníscola: (No da nombre)

Vistabella: (No da nombre)

C. Villamalefa: cielo royo

Fanzara: sielo royo / boira roya

l’Alcora: posta roja

Orpesa:

T. de Viver: cielo royo

Azuébar: cielo royo

Aín: posta rotxa

Moncofa: (no da nombre)

Ademuz: nube royas

Tuéjar: cielo royo

Casinos: alba rotxa

Marines:

Caudete: arraboles

Pedralba: nube royas

Rafelbunyol: cel roig

Quart de P.: alba rotxa

Godelleta: nubes royas

Torís: posta de sol rótxa

Dos Aguas: cielo royo

Polinyà: alba ròtxò

Massalavés: òbò ròtxò

Teresa de C.: arrabol

Anna: nuber royas

Llanera de R.: alba ròjò

Beniopa: alba roja

Moixent:

Biar: posta de sol

Benilloba: alba roja

Benialí: posta roja

Calp: posta e sol roja

el Pinós:

Monforte: aurora (rojez del cielo)

el Campello: cel ancarnat

Crevillent:

Dolores: rebolérar de biento

Guardamar: cel encarnat

426d SIGNIFICACIÓN QUE SE LES ATRIBUYE:

Cinctorres: (frío)

P. Benifassà: (viento)

V. Canes: (viento)

Peníscola:

Vistabella: (viento)

C. Villamalefa: (frío o aire)

Fanzara: mudansa de tiempo

l’Alcora: (señal de lluvia)

Orpesa: (señala viento)

T. de Viver: señal de aire

Azuébar: barrunta calor

Aín: (Lluvia) / (Posta )

Moncofa: (señala viento de poniente)

Ademuz: amanece ruina / barrunta frío

Tuéjar: a los tres días polbo o lodo

Casinos: ()

Marines:

Caudete: (va a hacer frío)

Pedralba: () / (refrán: ; refrán valenciano, pero muy corriente en estos pueblos)

Rafelbunyol: (señal de viento)

Quart de P.: (“Alba-roja, aire o ploja”)

Godelleta: barruntan aire

Torís: (“Posta de sol roja, aigua porta”)

Dos Aguas: ( o )

Polinyà: (“alba roja, vent o ploja”, )

Massalavés: (Refrán: <òbò ròtxò, bent ò plòtxò> )

Teresa de C.: (señales de aire o de agua) / (refrán: )

Anna: va her ponient

Llanera de R.: ()

Beniopa: ()

Moixent: (Señal de viento)

Biar: (cambio de tiempo)

Benilloba: (lluvia no muy fuerte)

Benialí: ()

Calp: (viento)

el Pinós: (señala guerra o calor)

Monforte:

el Campello: (viento)

Crevillent: (viento)

Dolores: se muebe biento / (si está encarnado a la salida, es )

Guardamar:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada