dijous, 17 de setembre del 2009

Artículo en El País
Un día después de la conmemoración del 30 aniversario del óbito de TNT


Efectivament, ayer pude hablar con Joaquina Navarro Tomás, hija del ilustre filólogo don Tomás (TNT). Se encuentra perfectamente...., bueno, no tanto, pues casi que no recordaba nada de mis continuas llamada el pasado mes de abril. Pero sí que supo decirme que eso del ALPI, pues que..., que no sabía dónde me metía, que ahí había muchas horas, días, meses, años, para investigar.


Por cierto, hoy jueves 17/9/2009 se publica una columna en El País, en el Quadern (edición Comunidad Valenciana).

Lo hemos escaneado y se puede consultar como imagen aquí.



Se puede bajar en PDF (pág. 3) desde la web de El País, pero suele dar problemas:

http://pdf.elpais.com/archivo/pdf/20090917elpvqc_1@4.pdf



Por lo tanto, lo reproducimos en este blog.







VGP

dimecres, 16 de setembre del 2009

Treinta años sin T. Navarro Tomás hasta hoy miércoles

Vicent Garcia Perales / Miércoles, 16 de septiembre de 2009

Hoy se cumplen los 30 años de la muerte de don Tomás Navarro Tomás, que moría en los EE.UU. después de su largo exilio desde 1939. Me he levantado esta mañana pensando qué podría hacer para rendirle homenaje personal y...

Santi Cortés y yo hemos enviado algunos artículos a la prensa. El pasado 12 de abril se cumplían los 125 años del nacimiento de TNT y también lo conmemoré con algunos artículos (incluidos en este blog), de los cuales sólo se publicaron dos:

- En primera página de la web del Instituto Cervantes.


- En papel, en La Miliaria, periódico local de La Roda (pueblo natal de don Tomás).

Y también logré un espacio de un programa radiofónico para que se hablase de TNT, con una entrevista a su hija Joaquina (que vive aún, con 92 años, en EE.UU.) y el profesor canadiense David Heap. Se puede escuchar en Youtube este pequeño homenaje.


Esta tarde, de hecho, pienso llamar a su hija a Northampton para saludarla y recordarle la efeméride. Quizá me encuentre que ya no puedo localizarla... Me temo lo peor... En todo caso, sirvan estas líneas para hacer historia y reconocer la gran tarea que llevó a cabo don Tomás, tanto en España como en los EE.UU. Pronto esto se comprobará en el epistolario sobre el ALPI, que tiene ya en imprenta PUV, y que publicamos Cortés-GPerales. Son más de 300 cartas entre más de 20 personas.

Creo que jamás –y que alguien me corrija– se ha publicado un epistolario de tal calibre, por lo menos, referido a los atlas lingüísticos, tanto españoles como europeos como mundiales.

R.I.P. TOMÁS NAVARRO TOMÁS

dissabte, 5 de setembre del 2009

Garcia Perales, Vicent (2002): Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI): Edició i estudi del País Valencià, Tesi Doctoral inèdita, Univ. de València.


Variants de pestañas i párpados.

Mapa Pestañas: http://picasaweb.google.com/vicentgarciaperales/FOTOS_BLOG_ALPI#slideshow/5378009482927837922

Mapa Párpados: http://picasaweb.google.com/vicentgarciaperales/FOTOS_BLOG_ALPI#slideshow/5378009500419859538


585 PÁRPADOS:

Cinctorres: pastanyes

P. Benifassà: pastanyes

V. Canes:

Peníscola: pàrbols

Vistabella: pàrparos

C. Villamalefa: párpagos

Fanzara: párpago

l’Alcora: pàrparos

Orpesa: pàlparos

T. de Viver: párpagos

Azuébar: párpagos

Aín:

Moncofa: pàrparos

Ademuz: párpargos

Tuéjar: párpago

Casinos: pàrpagos

Marines: párpagos

Caudete: párpados (la forma más general es )

Pedralba: párpago

Rafelbunyol: pàrparos

Quart de P.: pàrparos

Godelleta: párpagos(i)x

Torís: pàrpagos

Dos Aguas: párpagos

Polinyà: tapa de l’ull

Massalavés: tapa de l’ull

Teresa de C.: párpagos

Anna: párpagos

Llanera de R.: pàrpols

Beniopa:

Moixent: pàrpols

Biar: (No da nombre)

Benilloba: tapa de l’ull

Benialí:

Calp:

el Pinós: (No da nombre)

Monforte: párpagos

el Campello: tapa de l’ull

Crevillent: pàrpados

Dolores: pálpago(s)

Guardamar: pàrpados

586 PESTAÑAS:

Cinctorres: pastanyes

P. Benifassà: pastanyes

V. Canes: pastanyes

Peníscola: pastanyes

Vistabella: pastanyes

C. Villamalefa: pestañas

Fanzara: pestañas

l’Alcora: pastanyes

Orpesa: pastanyes

T. de Viver: pestañas

Azuébar: pestañas

Aín: pestanyes

Moncofa: pastanyes

Ademuz: pestañas

Tuéjar: pestañas

Casinos: pestanyes

Marines: pestañas

Caudete: pehhtaña

Pedralba: pestañas

Rafelbunyol: pestanyes

Quart de P.: pestanyes

Godelleta: pestañas

Torís: pestanyes

Dos Aguas: pestañas

Polinyà: parpalls

Massalavés: parpalls

Teresa de C.:

Anna: pestañas

Llanera de R.: pèls dels pàrpols

Beniopa: parpalles

Moixent: pèls dels pàrpols

Biar: pàrpols

pestanyes

Benilloba: parpalls

Benialí: parpalles

Calp: parpalles

el Pinós: parpalls

Monforte: pa(s)tañas

el Campello: parpalls

Crevillent: pestanyes

Dolores: pehhtaña(s)

Guardamar: pestanyes

586 PESTAÑAS:

parpalles: 586 (Bpa, Calp, Blí)

parpalls: 586 (Pnyà, Bba, Pin, Camp, Mvés)

pàrpols: 586 (Biar)

pastanyes / pastañas: 586 (Cinc, Can, Pen, Vist, Alc, Orp, Monc, Mon, Bsà)

pèls dels pàrpols: 586 (Llan, Moix)

pestanyes / pestañas: 586 (Cllo, TrV, Azu, Aín, Adz, Tuéj, Cnos, Mar, Caud, Ped, Raf, Qua, God, Tor, DosA, Ann, Biar, Cr, Dol, Gua, Fan)

585 PÁRPADOS:

p[á]rpados: 585 (Caud, Gua, Cr)

p[á]rpagos: 585 (Cllo, TrV, Azu, Adz, Tuéj, Cnos, Mar, Caud, Ped, God, Tor, DosA, TrC, Ann, Mon, Fan)

p[á]rparos: 585 (Vist, Monc, Adz, Raf, Qua, Alc)

pastanyes: 585 (Cinc, Bsà)

tapa de l'ull: 585 (Pnyà, Bba, Camp, Mvés)

Garcia Perales, Vicent (2002): Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI): Edició i estudi del País Valencià, Tesi Doctoral inèdita, Univ. de València.


Variants de "engronsar" (mecer)

Mapa: http://picasaweb.google.com/vicentgarciaperales/FOTOS_BLOG_ALPI#slideshow/5378008329651659154


705 MECER:

Cinctorres: gronsà

P. Benifassà: gronsà

V. Canes: gronsà

Peníscola: gronsà

Vistabella: gronsà

C. Villamalefa: brenzar

Fanzara: gronsá

l’Alcora: gronsà

Orpesa: angronsar

T. de Viver: mejer

Azuébar: argunsar (ahora , lo hacen con el niño en brazos)

Aín: songrar

Moncofa: angrunsar

Ademuz: mecer

Tuéjar: mejer

Casinos: engrunsar

Marines: angrunzar

Caudete: mencer

Pedralba: alunzar

Rafelbunyol: engrunsar

Quart de P.: engrunsar

Godelleta: argunsar(e)

Torís: angrunsà

Dos Aguas: ambrunzar

Polinyà: angrunsar

Massalavés: angrunsar

Teresa de C.: mercear

Anna: engrunsar

Llanera de R.: asgunsar

Beniopa: asgunsar

Moixent: angrunsar

Biar: angrunsar

Benilloba: baldar

Benialí: asgrunsar

Calp: angrunsar

el Pinós: arrunsà

Monforte: argunsar

el Campello: asgunsar

Crevillent: agrunsà

Dolores: angrunsarlo

Guardamar: agrunsar
Garcia Perales, Vicent (2002): Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI): Edició i estudi del País Valencià, Tesi Doctoral inèdita, Univ. de València.

Variants de 'bragó' (bíceps)

Mapa: http://picasaweb.google.com/vicentgarciaperales/FOTOS_BLOG_ALPI#slideshow/5378007449239635074


603d BÍCEPS:

Cinctorres: magre del braç

P. Benifassà: mólla del braç

V. Canes:

Peníscola: mòlla del braç

Vistabella: mòlla del braç

C. Villamalefa: molla del brazo

Fanzara: molla (del brazo)

l’Alcora: tóu del braç

Orpesa: mòlla del braç

T. de Viver: molla (de)l brazo

Azuébar: molla del braso

Aín: mòlla del braç

Moncofa: mòlla del braç

Ademuz: molla

Tuéjar: muflo (?)

Casinos: bragó

Marines:

Caudete:

Pedralba:

Rafelbunyol: bragó

Quart de P.: bragó

Godelleta: bragón

Torís: bragó

Dos Aguas: brujón

Polinyà: braó

Massalavés: bragó

Teresa de C.: (no dan nombre)

Anna: (no dan nombre)

Llanera de R.: (El sujeto no sabe el nombre; el otro le llama . El sujeto de este cuaderno llama a la muñeca)

Beniopa: mòlla del braç

Moixent: braó

Biar: braó

Benilloba: mòlla del braç

Benialí:

Calp: bragó

el Pinós: braó

Monforte:

el Campello: bragó

Crevillent: sobrebraç / mòlla del braç

Dolores: alagarto

Guardamar: clau del braç


581a BRAZUELOS:

Cinctorres: espales

P. Benifassà: aspales

V. Canes: espalons

Peníscola:

Vistabella:

C. Villamalefa: espaldas

Fanzara: espaldas ( a veces fricativa)

l’Alcora: aspales

Orpesa:

T. de Viver: perniles

Azuébar: perniles de alante

Aín:

Moncofa: manetes

Ademuz: brazuelos

Tuéjar: brazuelos

Casinos:

Marines: brazuelos (brazuelos)

Caudete: brazuelos

Pedralba: perniles

Rafelbunyol: manetes

Quart de P.: manetes

Godelleta: perniles (sí)

Torís:

Dos Aguas: perniles

Polinyà:

Massalavés:

Teresa de C.: brazuelos

Anna: perniles de la mano

Llanera de R.:

Beniopa:

Moixent:

Biar:

Benilloba:

Benialí:

Calp: braons

el Pinós: braçuélos

Monforte:

el Campello:

Crevillent:

Dolores: brasuelo(s) / pe(r)níler de brasuelo

Guardamar

Garcia Perales, Vicent (2002): Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI): Edició i estudi del País Valencià, Tesi Doctoral inèdita, Univ. de València.

Fenòmens atmosfèrics (ORATGE)

Pedralba, 425 ‘morisco’ (en Siete Aguas)
http://picasaweb.google.com/vicentgarciaperales/FOTOS_BLOG_ALPI#slideshow/5378001527787942242

Massalavés, 426 ‘remolí’
http://picasaweb.google.com/vicentgarciaperales/FOTOS_BLOG_ALPI#slideshow/5378001533364157282

Teresa de Cofrentes, 426b ‘a los tres días’
http://picasaweb.google.com/vicentgarciaperales/FOTOS_BLOG_ALPI#slideshow/5378001544550400594

Godelleta, 426c ‘nubes royas’
http://picasaweb.google.com/vicentgarciaperales/FOTOS_BLOG_ALPI#slideshow/5378001551607376626

Polinyà 426c ‘alba ròtxò’
http://picasaweb.google.com/vicentgarciaperales/FOTOS_BLOG_ALPI#slideshow/5378001553414688674

Massalavés 426c ‘òbò ròtxò’
http://picasaweb.google.com/vicentgarciaperales/FOTOS_BLOG_ALPI#slideshow/5378001563490217602

Aín 426c ‘òuia en clòtxò’
http://picasaweb.google.com/vicentgarciaperales/FOTOS_BLOG_ALPI#slideshow/5378001575704331890

Polinyà 426d
‘alba roja, vent o ploja’
http://picasaweb.google.com/vicentgarciaperales/FOTOS_BLOG_ALPI#slideshow/5378001590471250834

Massalavés, 426d
‘òbò ròtxò bent o plòtxò’
http://picasaweb.google.com/vicentgarciaperales/FOTOS_BLOG_ALPI#slideshow/5378001591636071282

425 VIENTOS SEGÚN SU DIRECCIÓN (CIERZO, ÁBREGO, LEBECHE, GALLEGO):

Cinctorres: ben de mar (=SE) / lleban (=E) / ponén (=SO) / cèrç (=N) / balensià (=S) / garbinà (=SE?) / (Hay gran inseguridad en la clasificación de los vientos)

P. Benifassà: lleban (=E)(del Ballestar) / cèrç (viene del Boixar) / tremuntana (=N) / ponén (=O) / garbinada (de La Sènia, de Vinaroz)

V. Canes: tremuntana (=NO, de Vilafranca) / ponén (=O, de Culla) / tremuntanal (=N, de Morella) / ven de baix (=S, de Serra d’En Garceran) / llevan (=E o NE, de Albocàsser y Catí)

Peníscola: lleban (=E) / mi(t)jorn (=S) / ponén (=O) / tremuntana (=N) / aixaloc (=SE) / llebeig (=SO) / mastral (=NO) / gregal (=NE)

Vistabella: lleban (=NE) / ponén (=O) / morisc (=S) / tresmuntana (=N) / aire de mar (=E)

C. Villamalefa: aire d’arriba (= ) (de Villahermosa) / de lebante (de Castellón) / bochorno (de Zucaina) / d’abajo (del Sur) / morisco (suroeste) / morella (Nordestes, de Morella)

Fanzara: aire d’arriba (de Aragón) / d’abajo (del mar, de Onda) / morisco (Lucena) / puniente (de Ayodar)

l’Alcora: llevan (=NE) / morisc (=S) / ponén (=O) / tresmontana (=NO) / aire de mar (=E) / valencià (=SE) / aire de dal (=ONO) / morellà (=N)

Orpesa: llevan (de Torreblanca = NNE) / gregal (del mar = NE) / tremuntana (del N) / mastral (de Cabanes = NO) / ponén (=O) / garbí (=S, del mar) / ven de fora (=E, del mar) / aixaloc (=SE)

T. de Viver: aire tortosano (de Caudiel) / cierzo (de Pina) / morisco (de Sacañet) / de mar (de Altura) / regañón (de Abejuela)

Azuébar: aire lebante (= , de Eslida) / burianenco (de Burriana) / morisco (de Sot de Ferrer) / tremontana (viene de Aín) / sierso (de Almedíjar)

Aín: lleban (=E) / aire de Xòba (=S) / tresmuntana (=N) / ponén (=O) / aire de dal (=NO)

Moncofa: llevant (=NE) / garbí (=S) / ponent (=O) / tremuntana (=N) / ven de fora (=E y SE) (del mar)

Ademuz: aire cierzo (del Norte, de Torrebaja) / solano (de Casas Altas) / molinilla (de Royo Cerero, Castielfabib) / tortosano (de Camarena) / bochorno (de Caudete)

Tuéjar: aire castellano (de Caudete) / puniente (Sinarcas) / cierzo (de Titaguas) / solano (de Chelva) / tortosano (Villar del arzobispo) / morisco (de Requena)

Casinos: llebant (=E) / morisc (=S) / ponent (=O) / tremuntana (=N) / reganyó (=NO) / probènça (=NE)

Marines: cierzo (Norte) / tortosano (de Soneja) / puniente (de Casinos) / lebante (Este) / regañón (de Cublas, entre N y Oeste) / morisco (= ) (de Liria)

Caudete: aire solano (Buñol) / cierzo (de Laudete) / cahhtellano (de Villagordo del Cabriel) / mediodía (de Teresa) / (otros aires: , de Alicante; , de Chelva; , de Cañete)

Pedralba: aire d’abajo (de Villamarchante) / tortosano (de Olocau) / cierzo (de Andilla) / d’arriba (de Bugarra) / mediodía (de Chiva) / morisco (de Siete Aguas)

Rafelbunyol: llebant (viene de Sagunto) / llebant alt (de Algimia y Algar) / aire de dalt (de Náquera y Serra) / ponent (de Marines) / llebeig (de Moncada) / garbinal (de Silla) / aire del mar (=SE)

Quart de P.: aire de baix (viene de Valencia) / probènça alta (de Paterna) / probènça baixa (de Burjassot) / llebant (de Campanar) / tremuntana (del Pla del Bou) / tremuntaneta (de Llíria) / aire de dalt (de Pedralba) / ponent (de Godelleta) / aire del mig (de Torrent) / llebeig (de Paiporta)

Godelleta: aire de abajo (= ; de Torrente) / de mediodía (= ; del sur) / de arriba (= ; de Buñol) / norte (= ; de Cheste)

Torís: aire baix (en pausa, ) (=E) / aire mesdia (=S) / ponent (=O) / aire tremuntana (=N) / aire matacabres (=NO)

Dos Aguas: aire puniente (de Albacete; oeste) / mediodía (de Millares; S) / alicantino (de Tous) / d’abajo (de Real de Montroy, Este) / matacabras (de Chiva, norte bajo) / cierzo (norte alto, por Siete Aguas)

Polinyà: mungó (=SE) / aire de corbera (=S) / (t)xatebí (=SO) / ponent (=O) / tremuntana (=NO) / aire del riu (=N) / temporal (=NE) / llebeig (=E)

Massalavés: llebant (=E) / aixatibí (=S) / ponent (=O) / tremuntana (=N) / alicantí (=SE) / aire castellà (=SO) / matacabres (=NO) / aire del mar alt (=NE)

Teresa de C.: norte (= ) / saliente (= , de Navarrés) / mediodía (= , de Almansa) / puniente (= , de Carcelén)

Anna: aire ponient (Oeste) / levant (Este) / tremontana (Nordeste) / norte (de Bolbaite) / matacabras (de Vicor) / morisco (= ; de Alicante) / mediodía (del Sur)

Llanera de R.: llevant (=E) / morisc (=S) / ponent (=O) / tremuntana (=N) / (No soplan aquí otros vientos que los cuatro cardinales)

Beniopa: llevan (=E) / mixdia (=S) / ponén (=O) / tremuntana (=N) / maestral (NO) / (Hay gran inseguridad en la designación de los vientos secundarios) /

Moixent: llevan (=E) / morisc (=S) / ponén (=O) / tremuntana (=N) / matacabres (=N)

Biar: llevan (=E, de Onteniente) / tremontana (=N) / ponén (=O) / cèrç (=de Caudete) / morisc (de Cartagena) / llebeig (=SE) / aixaloc (de Alcoy) / provénça (de entre Bañeres y Alcoy)

Benilloba: llevan de Dénia (=E) / morisc (=S) / ponén (=O) / llevan de Valéncia (=N y NE) / llebeig (=SE) / tremuntana (=NO)

Benialí: llevant (=E) / me(i)xdia (=S) / ponent (=O) / tremontana (=N) / llebeig (=SO)

Calp: llevant (=E) / migjorn (=S) / ponent (=O) / tremuntana (=N) / llebeig (=SO) / garbí (=SO) / maestral (=NO) / (t)xaroc (=NE)

el Pinós: llevan (=E) / morisc (=S) / ponén (=O) / tremontana (=N)

Monforte: aire del sur (= ) / de lebante () / el poniente / tremontana (del norte; a veces ) / matacabra(s) (noroeste)

el Campello: llevant (=E) / llebeig (=SO) / ponent (=O) / tremuntana (=N) / maestral (=NO)

Crevillent: llevant (=E) / mixdia (=S) / ponent (=O) / nord (=N) / llebeig (=SE) / cartagena (=SO) / tremuntana (=NO) / provença (=NE)

Dolores: aire de poniente (de Callosa) / aire de lebante (Sta. Pola, del mar) / aire del norte (de Elche-Alicante) / biento lebeche (de S. Miguel de Salinas) / biento cartagenero (calor en el verano) / biento trehhmontana (de Albatera, Crevillente)

Guardamar: llevant (=E) / migjorn (=S) / ponent (=O) / nord (=N) / llebeig (=SO) / maestral (=NE)

425a VIENTO FUERTE E INTERMITENTE (VENTISCA):

Cinctorres: bentà

P. Benifassà: bentada

V. Canes: ventà

Peníscola: bentà

Vistabella: bentà

C. Villamalefa:

Fanzara:

l’Alcora: airegà / ventà

Orpesa: ventà

T. de Viver:

Azuébar:

Aín: aire fort

Moncofa: ventà

Ademuz: bolada / polbadera (‘polvareda’)

Tuéjar:

Casinos:

Marines:

Caudete:

Pedralba:

Rafelbunyol:

Quart de P.: airà

Godelleta:

Torís: ventolera

Dos Aguas:

Polinyà: airà

Massalavés: bentà

Teresa de C.:

Anna:

Llanera de R.: airà

Beniopa: borrasca

Moixent: ventolera

Biar: airà

Benilloba: airà

Benialí: airà

Calp: ventà

el Pinós: airà

Monforte:

el Campello: ventà

Crevillent:

Dolores: bendabal / airoteo

Guardamar:

426 VIENTO EN ESPIRAL (REMOLINO):

Cinctorres: remolí / rególfo

P. Benifassà: rególf

V. Canes: remolí

Peníscola: remolí

Vistabella: remolí

C. Villamalefa: remolín

Fanzara: remolín

l’Alcora: remolí

Orpesa: remolí

T. de Viver: remolín

Azuébar: remolín

Aín: remolí

Moncofa: remolí

Ademuz: remolino

Tuéjar: remolino

Casinos: remolí

Marines: remulín (sin )

Caudete: remolino

Pedralba: remolino

Rafelbunyol: remolí

Quart de P.: remolí

Godelleta: remolino

Torís: remolí

Dos Aguas: remolino

Polinyà: remulí de aire

Massalavés: remolí

Teresa de C.: remolino

Anna: remolín

Llanera de R.: remolí

Beniopa: caragol

Moixent: remolí

Biar: remolí

Benilloba: remolí

Benialí: remolí

Calp: remulí

el Pinós: remolí

Monforte: remolín

el Campello: remolí

Crevillent: remolí

Dolores: remolino

Guardamar: remolí

426a HURACÁN:

Cinctorres: huracan

P. Benifassà: bentada (no dicen )

V. Canes: rególf

Peníscola: remalàs

Vistabella: hurracà / huracà

C. Villamalefa: huracán

Fanzara: haracán

l’Alcora: huracà

Orpesa: mànega

T. de Viver: huracán

Azuébar: huracán

Aín:

Moncofa: terremóto de aire

Ademuz: huracán

Tuéjar: huracán

Casinos: huracà

Marines:

Caudete: huracán

Pedralba: huracán

Rafelbunyol:

Quart de P.: duracà / terremóto

Godelleta: huracán

Torís: turmenta d’aire / huracà

Dos Aguas: huracán

Polinyà: aire aduracanat

Massalavés: aire huracanat

Teresa de C.: huracán

Anna: huracán

Llanera de R.: huracà

Beniopa: cicló

Moixent: duracà

Biar: duracà

Benilloba: huracà

Benialí: cicló / huracà

Calp: duracan

el Pinós: cicló

Monforte:

el Campello: duracan

Crevillent: duracà

Dolores: huracán (= )

Guardamar: duracà

426b ASPECTOS DEL CIELO (RASO, NUBLADO, EMBORREGADO, ETC.):

Cinctorres: ras / núgol

P. Benifassà: ras / núgol / cel a cabassets ()

V. Canes: ras / nuvolós / núvol / cel a cabassets ()

Peníscola: ras / núbol / cel a muntonets (“Cel a muntonets, aigua a cabassets”)

Vistabella: ras / núbol / a calderetes (“Cel a calderetes, aigua a canterelletes” )

C. Villamalefa: raso / nublo / capacicos (nubes pequeñas, y todas juntas) (Refrán: ) / entarañanáu / enllesnáu (nubecillas muy delgadas)

Fanzara: razzo / nublo / a montonicos (refrán: ) / entarañanáu (nubes delgadas) / e(n)ñesgáu (nubes largas, y a veces de color)

l’Alcora: ras / núvol / cel a muntonets (“Cel a muntonets, a cabassets”)

Orpesa: ras / núvol

T. de Viver: raso / nublo / a montonicos (refrán: ) / entarallanao (=) (cuando tiene , nubecillas delgadas)

Azuébar: raso / nublo / a montonicos () / entarañanáu (nubes delgadas)

Aín: ras / núbol / cel a muntonets, auia grapaets

Moncofa: ras / núvol / antoldaet (=emborregado)

Ademuz: raso / nublo / embelonáu / cabriáu () / enlesáu (con nubecillas delgadas llamadas )

Tuéjar: raso / nublo / anubarráu / cabreáu (Refrán: ) / palmeras (nubes muy delgadas, como telarañas)

Casinos: ras / núgol / aborregat /

Marines:

Caudete: raso / nublo / emborregáu (se dice sólo cuando se ve así de noche y con luna; de día es , medio raso y medio nublado) (

Pedralba: raso / nublo / cabreáu (EMBORREGADO) () / (; pero no dicen borreguicos, más que en el refrán) / entaratañáu (nubecillas delgadas) / emborrascáu (nubes sueltas, y bastante )

Rafelbunyol: ras / núgol / emborregat / “Cel a borreguets, auia a canterets”

Quart de P.: ras / núgol / cel a borreguets / “Cel a borreguets, auia a canterets”

Godelleta: raso / nubláu / aborregáu (nubes pequeñas blancas) / (cielo : niebla delgada)

Torís: ras / núbol (=nublado) / / antaranyinat (algo nublado) / taranyina (nube suelta)

Dos Aguas: raso / nublo / encabrilláu / () / entarañináu (nubecillas delgadas)

Polinyà: ras / núbol / cel a borreguets

Massalavés: ras / núbol / cel a borreguets / “Cel a borreguets, aigua a canterets”

Teresa de C.: raso / nublo / emborregáu / enfohhcáu (cuando empieza a llover) / entararañáu (nubecillas delgadas, como telaraña) / (refrán: )

Anna: (RASO: ) / (NUBLADO: ) / (EMBORREGADO: ) / entarañináu / (Refrán: )

Llanera de R.: ras / núvol / amborregat / “Cel a borreguets, aigua a canterets”

Beniopa: ras / núvol / borrósco (=emborregado)

Moixent: ras / núvol / amborregat / “Cel emborregat, als tres dies banyat” / “Cel a borreguets, a canterets”

Biar: ras / nuvolat / aborregat / “El cel aborregat, dins de tres dies, eixut o banyat”

Benilloba: ras / núgol / emborregat / “Cel emborregat, dins tres dies, plogut o nevat”

Benialí: ras / núvol / aborregat / “Cel aborregat, dins de tres dies, eixut o banyat”

Calp: ras / annuvolat / amboiregat

el Pinós: ras / nuvolat / emborregat / “El cel aborregat, als tres dies, eixut o banyat”

Monforte:

el Campello: ras / amboirat / amborregat

Crevillent: ras / nuvolat / emborregat / “El cel emborregaet, l’aigua a cabassets”

Dolores: raso / nulo (= ) / enfohhcáu (alguna parte del cielo que está nublado, o a punto de llover) / emboriáu (niebla espesa) / emborregáu (nubecillas blancas) / entaratañáu (como niebla delgada)

Guardamar: ras / nuvolat / aborregat / cel adauat (=emborregado) / “Cel adauat, als tres dies banyat”

426c ROJECES DE LA SALIDA Y PUESTA DEL SOL:

Cinctorres:

P. Benifassà:

V. Canes:

Peníscola: (No da nombre)

Vistabella: (No da nombre)

C. Villamalefa: cielo royo

Fanzara: sielo royo / boira roya

l’Alcora: posta roja

Orpesa:

T. de Viver: cielo royo

Azuébar: cielo royo

Aín: posta rotxa

Moncofa: (no da nombre)

Ademuz: nube royas

Tuéjar: cielo royo

Casinos: alba rotxa

Marines:

Caudete: arraboles

Pedralba: nube royas

Rafelbunyol: cel roig

Quart de P.: alba rotxa

Godelleta: nubes royas

Torís: posta de sol rótxa

Dos Aguas: cielo royo

Polinyà: alba ròtxò

Massalavés: òbò ròtxò

Teresa de C.: arrabol

Anna: nuber royas

Llanera de R.: alba ròjò

Beniopa: alba roja

Moixent:

Biar: posta de sol

Benilloba: alba roja

Benialí: posta roja

Calp: posta e sol roja

el Pinós:

Monforte: aurora (rojez del cielo)

el Campello: cel ancarnat

Crevillent:

Dolores: rebolérar de biento

Guardamar: cel encarnat

426d SIGNIFICACIÓN QUE SE LES ATRIBUYE:

Cinctorres: (frío)

P. Benifassà: (viento)

V. Canes: (viento)

Peníscola:

Vistabella: (viento)

C. Villamalefa: (frío o aire)

Fanzara: mudansa de tiempo

l’Alcora: (señal de lluvia)

Orpesa: (señala viento)

T. de Viver: señal de aire

Azuébar: barrunta calor

Aín: (Lluvia) / (Posta )

Moncofa: (señala viento de poniente)

Ademuz: amanece ruina / barrunta frío

Tuéjar: a los tres días polbo o lodo

Casinos: ()

Marines:

Caudete: (va a hacer frío)

Pedralba: () / (refrán: ; refrán valenciano, pero muy corriente en estos pueblos)

Rafelbunyol: (señal de viento)

Quart de P.: (“Alba-roja, aire o ploja”)

Godelleta: barruntan aire

Torís: (“Posta de sol roja, aigua porta”)

Dos Aguas: ( o )

Polinyà: (“alba roja, vent o ploja”, )

Massalavés: (Refrán: <òbò ròtxò, bent ò plòtxò> )

Teresa de C.: (señales de aire o de agua) / (refrán: )

Anna: va her ponient

Llanera de R.: ()

Beniopa: ()

Moixent: (Señal de viento)

Biar: (cambio de tiempo)

Benilloba: (lluvia no muy fuerte)

Benialí: ()

Calp: (viento)

el Pinós: (señala guerra o calor)

Monforte:

el Campello: (viento)

Crevillent: (viento)

Dolores: se muebe biento / (si está encarnado a la salida, es )

Guardamar:
Garcia Perales, Vicent (2002): Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI): Edició i estudi del País Valencià, Tesi Doctoral inèdita, Univ. de València.

Variants "aidar" (ajudar), Quadern I (Fonètica i Morfosintaxi, núm. 354):

354 Me pidieron que les ayudase

Benialí:
http://picasaweb.google.com/vicentgarciaperales/FOTOS_BLOG_ALPI#slideshow/5377999099228839010


Guardamar:
http://picasaweb.google.com/vicentgarciaperales/FOTOS_BLOG_ALPI#slideshow/5377999093635198018


Cinctorres: me ban di que.ls a(t)judés
P. Benifassà: me ban di que.ls a(t)judés
V. Canes: me ban di que.ls a(t)judara
Peníscola: me ban demanà que.ls aj(t)judara
Vistabella: me baren di que.ls aj(t)judara
l'Alcora: me van di que.ls aj(t)judara
Orpesa: em van demanà que.ls aj(t)judare
Aín: me baen dir que.'ls atxudara
Moncofa: me varen dir que.ls ajudara
Casinos: me digueren que.ls atxudara
Rafelbunyol: em digueren que.ls atxudara
Quart de P.: em digueren que.ls atxudara
Torís: em demanaren que.ls atxudara / (els)
Polinyà: em demanaren que.ls ajudara / (els)
Massalavés: me demanaren que.ls atxudara / (els)
Llanera de R.: em vaen demanar que.ls ajudara / (els)
Beniopa: me vaen demanar que.ls aj(t)judara
Moixent: me vaen demanar que.ls aj(t)judara / (els)
Biar: em van demanar que les ajudara / (les)
Benilloba: me vaen demanar que.s ajudara
Benialí: me demanaren que.s ajudara / aidara / (els)
Calp: me demanaren que.ls ajudara
el Pinós: me van demanà que.s ajudara / (els)
el Campello: em van demanar que.s a(t)ju-ara / (es)
Crevillent: me van demanà que.s aju-ara / (es)
Guardamar: me demanaren que.s aidara / (es)
Seguint la tasca que m'havia proposat, ara pulique alguns materials més de l'ALPI del País Valencià, o siga, dades lingüístiques de 1935, recollides per Sanchis Guarner i F. de B. Moll per totes les comarques valencianes.