dijous, 25 de febrer del 2010


http://www.laroda.es/noticias/detalle2.asp?Idnoticia=1801

Este viernes, en la Biblioteca Municipal

de La Roda

Presentación del libro

"

La Historia Interna del AL

PI"

>> Un epistolario de Vicent Garc

ía Perales y Santi Cortés Car

reres que recoge 322 cartas de los protagonistas del At

las Ligüístico de la Península Ibérica, como Ramón Men

éndez Pidal y Tomás

N

avarro Tomás

Gabinete de Prensa

Presentación del libro Mañana viernes, día 26 de febrero, a las 19:30 horas, la Biblioteca Municipal de La Roda acogerá la presentación del libro “La Historia Interna del Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI). Correspondencia 1910-1976.” de Vicent García Perales y Santi Cortés, publicado por la Universidad de Valencia.
Se trata sin duda de un importante acontecimiento para el municipio de La Roda, pues la presentación de este libro se lleva a cabo en el pueblo natal del filólogo y lingüista Tomás Navarro Tomás (La Roda, Albacete, 1884 - Northampton, Massachusetts, EE. UU., 1979), uno de los principales forjadores del ALPI, junto a Ramón Menéndez Pidal, director y precursor del Atlas Lingüístico de la Península Ibérica.
Será el profesor de la Universidad CEU Cardenal Herrera de Valencia, Vicent García Perales, el encargado de presentar este epistolario que transcribe 322 cartas de los protagonistas directos de las aventuras y desventuras del ALPI, destacando la figura de Ramón Menéndez Pidal y la del rodense Tomás Navarro Tomás, en quien delegaría el director del ALPI toda su confianza para la coordinación y buen desarrollo de los trabajos de campo. A tan ilustres figuras se suman otros insignes colaboradores: Otero, Espinosa, Rodríguez-Castellano, etc.
Tal y como indica en la presentación del libro José Jesús de Bustos Tovar, secretario general de la Fundación Ramón Menéndez Pidal, este epistolario pretende ser “una historia interna de los intentos para construir una parcela de ciencia lingüística, la dialectología y la geografía lingüística, a la altura de lo que existía en otros países europeos”. Aventura científica que se vio afectada por “mil incidentes, de los cuales el mayor de ellos fue la gran tragedia de la guerra civil española”.
Las cartas seleccionadas para formar parte de este epistolario revelan “muy claramente que el ALPI fue, tras los Orígenes del español, la empresa más ambiciosa que abordó la filología española en el siglo XX. De él habrían de salir monografías que cambiarían completamente el panorama de la dialectología española”, según apunta José Jesús De Bustos.
En la presentación del libro, Vicent García y Santi Cortés señalan que el Atlas Lingüístico de la Península Ibérica fue “sin lugar a dudas, la empresa más importante de la geografía lingüística española durante los años de la República y de la primera posguerra”. De hecho, “aún hoy, concita el interés de numerosos investigadores”.
Para el epílogo de esta obra, se ha contado con la aportación del filólogo David Heap, profesor de la Universidad of Western Ontario de Canadá, recuperador del ALPI (Atlas Lingüístico de la Península Ibérica) y director de www.alpi.ca

Cabe recordar que Vicent García Perales, profesor de la Universidad CEU Cardenal Herrera de Valencia, ofreció una conferencia sobre “Tomás Navarro Tomás y el Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI)”, en el acto de clausura de la exposición que sobre la obra y figura de Tomás Navarro Tomás tuvo lugar en el C.C. San Sebastián de La Roda del 23 de octubre al 13 de noviembre de 2009, cedida por el Instituto de Estudios Albacetenses. Un emotivo acto en el que también intervino por videoconferencia, desde Canadá, David Heap, y vía teléfono, desde EE.UU., la hija de T.N.T., Joaquina Navarro.

dissabte, 20 de febrer del 2010

Presentación del libro-epistolario en LA RODA (Albacete), pueblo natal de T. Navarro Tomás
















PRESENTACIÓ DEL LLIBRE A LA RODA

26 DE FEBRER DE 2010
19.30H, Biblioteca



Descarrega l'Agenda Cultural completa de Febrer de 2010 de La Roda:

http://www.laroda.es/cultura%5F2/imagenes/programacion.pdf


==============================================

dissabte, 13 de febrer del 2010

Ràdio 9 (autonómica valenciana)

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE PER LA RÀDIO
HUI (13 FEBRER 2010), EN RÀDIO 9

AMÀLIA GARRIGÓS M'HA OFERIT L'OPORTUNITAT DE PARLAR DE L'EPISTOLARI DE L'ALPI
Ha sigut d'una manera molt desenfadada, tranquil.la, amena, plena d'anècdotes.

AUDIO DEL PROGRAMA: http://www.youtube.com/watch?v=t4-S_TrSLEo



=====

TRANSCRIPCIÓ:


[Versió ERWIN Clarinets...]

[...]

1' 35''

– Vicent G. Perales és filòleg. És impulsor de l’ALPI.
Conta als oients, amb la teua capacitat divulgativa, què és l’ALPI.


– Això de ser impulsor... és una ditxa.
L’ALPI és del segle XX. És un salvador de paraules. És un instrument que van inventar els filòlegs, s’adonaven que les paraules tradicionals dels nostres iaios anaven morint. I aleshores van anar per tot Espanya; es van fer més de 500 pobles. En 1935 i en 1934 van estar ací a la Comunitat Valenciana, van fer 41 pobles. Ells feien enquestes a persones majors, sobretot HÒMENS, perquè dones creien que no tenien les característiques adequades entre cometes; persones majors, que no havien viatjat, que no tenien estudis. Imagineu-se que estan buscant la relíquia dialectal.

– Per tant, eixa relíquia dialectal es va fer un treball de camp, es va recollir, però per quins llocs van anar?

– Ací a la CV es distingix la zona castellanoparlant de la zona valencianoparlant. En la zona cast. hi havia 15 pobles: Castillo de Villamalefa, Fanzara, Teresa de Viver, Azuebar, Ademuz, Tuejar, Marines, Caudete, Pedralba, Godelleta, Dos Aguas, Teresa de Cofrentes, Anna, Monforete, Dolores. I de la zona valencianoparlant, pobles molt xicotets: Cinctorres, Peníscola (en aquella època, anys 30), Vistabella, Beniopa, Llanera de Ranes, Moixent, Biar, el Pinós, Campello, Crevillent...
Tot això ho pot buscar la gent a Internet si posen “Atlas Lingüístico de la Península Ibérica”. I realment jo agraïsc que m'hàgeu acceptat esta telefonada perquè el que realment publiquem ara es un epistolari, el gènere aquell d'escriure cartes que no pensaven que anaven a publicar-les.
Nosaltres ara, un investigador que és Santi Cortes i jo mateix, hem seleccionat 322 cartes de com es feien estes enquestes, dels anys 30, dels grans de la filologia, on estava TNT, al qual vam fer un homenatge a Ràdio 9 fa poc.

– Ací, en el Jardí.

– Exacte. I estava també Menéndez Pidal. Nosaltres hem seleccionat més de 300 cartes de més de 1000. Però totes no podien ser; l’editorial no ens deixava tantes cartes. Publicacions de la Universitat de València, el servici de Publicacions, ara ha tret el llibre. Es diu “La historia interna del ALPI”. Els autors són Santi Cortés, que és qui ha dirigit el projecte, i després hem fet viatges per arxius de tot Espanya, per recuperar totes estes cartes que no tenen desig de pervivència. Sóon cartes que s’escrivien entre ells. I escrivien fins i tot les picabaralles que tenien entre ells. Crida l’atenció, per exemple...

– Però una cosa, de quines estem parlant?

– Perdó?

– De quines llengües estem parlant. Has anomenat el valencià, el castellà, perquè és l’Atlas Lingüístic de la Península Ibèrica.

– Sí, en principi es volia fer només un atles d'Espanya, però després es va decidir que també entrava Portugal, també Andorra i que entrara la Catalunya Nord. El que no va entrar era Canàries, Andorra, Madeira, esta zona que és més diguem-ne aïllada. Les Illes Balears sí que van entrar. Estem parlant de les tres llengües romàniques, el català-valencià-balear, el castellà i el gallec-portugués. Perquè el basc tampoc es va incloure.

– Les conclusions que es poden extraure de l’ALPI sobretot és la riquesa de la varietat de la llengua, dels dialectes especialment.

– Exacte. Una de les conclusions és la capacitat que tenim de, en una mateixa llengua, pintar de diverses maneres. És com si tinguérem una paleta de colors, amb el roig, però hi ha 50 rojos, i això els comunicadors ja sabem que necessitem diferents matisos. I l’ALPI, diguem-ne, que comprova, demostra que hi ha una riquesa cultural impressionant. Eixa eina màgica que tenim, que és la llengua, que igual servix per a cridar els animals que per a cridar les persones, que té una varietat impressionant.

– Ja ens has explicat que l’han fet filòlegs compromesos amb la realitat de la llengua, que consideraven la globalització com a fenomen negatiu, perquè es destruïa el parlar tradicional i quotidià. El llibre que publiqueu retrata la societat del segle passat, perquè són cartes escrites per filòlegs.

– Exacte. Podríem dir en eixe sentit que són filòlegs conservadors. Penseu que els professors de llengua, si fóra per nosaltres, parlaríem llatí encara, perquè sempre estem conservant. Aleshores era gent com TNT, Ramón Menéndez Pidal, M. Sanchis Guarner, etc., dels més coneguts, que volien rescatar eixe patrimoni com quan tens un moble vell, que hui en dia hi ha qui el rescata, el pinta i se'l posa a sa casa. Jo crec que és el mateix. Als anys 30, als iaios, se'ls feien enquestes, s’agarraven eixes paraules; jo crec que actualment podem agarrar estes paraules, les podem pintar i les podem utilitzar en la llengua que tenim actualment. Paraules del tipus rompre el dia, garbes, manolls, el llibrell, mugrons, parpelles, és a dir, paraules tradicionals valencianes que han anat trencant-se a poc a poc i que s’han recuperat en este projecte.
El problema és que este projecte és tan ambiciós com desgraciat, perquè el projecte no s’ha publicat, el que hem publicat són les cartes. Però el que eren els mapes, que es volien fer de tota la Península Ibèrica, no s’han publicat.
Nosaltres hem triat un número potser simbòlic, hem triat de 1910 a 1976: són 66 anys de cartes. És un número, del dimoni potser. És un projecte tan desgraciat que li toca la desgràcia fins i tot en el període d'anys que hem triat.

– Comença així la cançó de Toquiño, perquè m'ha agradat perquè es tracta que la vida està en les teues mans, que és un llenç semblant que tu has de pintar, i que tu has de posar els teus propis colors. En portuguès.
Ens deies que les llengües, en este treball, l’ALPI, es demostra que la llengua és una paleta de colors amb la qual podem riure, plorar, dibuixar, pintar, dibuixar... els animals i les coses, però de diferents maneres, depenent del lloc on ens trobem.


– La gent pensa sempre que hi ha una manera correcta de dir les coses. Però no hi ha una manera, sinó que hi ha deu o quinze, depenent del matís que tu vulgues donar a la paraula.

– Posa un exemple concret!, és possible?

– En pilles un poc així, però... no és el mateix, si vols que pose un exemple exagerat, no és el mateix quan diem que anem a fer de ventre, que anar al wàter, que anar a l’excusat, o al comú... cada variant té el seu moment concret. En una conferència en públic no diríem que..., sempre adaptes al context.

– És de veres, anar a fer de ventre.

– O anar a fer floretes, que diem al meu poble. I diem “torca'm el florero”.

– Bo, vos done l’enhorabona. I si els oients estan interessats, que ho consulten en la pàgina web de l’ALPI, perquè ací està tota la informació.

– Tinc un blog on recull tota la informació actualitzada, que és atlaslinguisticodelapeninsulaiberica.blogspot.com.

– Vicent Garcia Perales, un bes, moltíssimes gràcies per compartir els teus treballs amb nosaltres.


– Igualment, una abraçada.

=======

dijous, 4 de febrer del 2010

EL ROTATIVO (periódico del CEU de Valencia)



Página 22, Cultura

http://www.uch.ceu.es/principal/rotativo/web/documentos/2_2010/valencia/VALENCIA3_02_02_2010.pdf


García i Cortés rescaten cartes de filòlegs del segle XX en un epistolari
Nuria Moreno – 3r PERIODISME

Segurament no tothom és conscient que a les comarques del nord i sud de la Comunitat Valenciana per a dir ‘maíz’ utilitzen la forma ‘panís’ i al centre ‘dacsa’, entre altres. L’escola espanyola de Filologia, amb Menéndez Pidal al capdavant, va decidir a principi del segle XX incloure aquest exemple i altres en un atles lingüístic de tota la Península Ibèrica i finalment el projecte es va anomenar Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI). Després de mig segle sense publicar- se aquesta empresa (el primer i únic volum data de 1962), ara acaba d’eixir al carrer un epistolari on es publica la correspondència entre els protagonistes de l’ALPI, davall el títol La historia interna del Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI). Correspondencia (1910-1976), Publicacions de la Universitat de València, 2009.

“La publicació és fruit de molts anys de treball, atesa l’envergadura del projecte i el fet que els materials estigueren dispersos arreu de diferents arxius, públics i privats”, comenta Vicent García Perales, professor de la Universitat CEU Cardenal Herrera i un dels autors d’aquesta obra junt a Santi Cortés. Així, entre altres, les cartes estan signades per especialistes de la talla dels valencians M. Sanchis Guarner i Rafael Lapesa, l’asturià L. Rodríguez-Castellano, el mateix Menéndez Pidal o T. Navarro Tomás (de qui el CEU commemorava els 125 anys del naixement i 30 de la seua mort el passat 29 d’octubre). Així, el punt de partida del llibre és desembre de 2006.

“Cortés em va oferir les cartes que ell tenia i començàrem a analitzar-les i a completar-les en arxius repartits per tot el país”, explica García Perales, qui considera que el llibre és molt important perquè aporta informació tant personal com filològica entre els protagonistes d’aquell temps. De fet, va ser Sanchis Guarner l’encarregat de dirigir i publicar el Volum I, des de Palma i des de València.