divendres, 29 de gener del 2010

Hui, en el suplement cultural "Posdata" del periòdic valencià Levante-EMV, Santi Cortés publica este interessant article:

http://medias.levante-emv.com/documentos/2010-02-05_DOC_2010-01-29_01_18_18_posdata.pdf





EPISTOLARIO
Correspondència entre lingüistes

Santi Cortés i Vicent Garcia Perales recuperen la història interna amb les peripècies que envoltaren la publicació de l’Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI), de Tomás Navarro Tomás._3


Levante EL MERCANTIL VALENCIANO VIERNES, 29 DE ENERO DE 2010 Posdata 3

La geografia lingüística

Epistolari

Un epistolari que correspon a més de 300 cartes entre les persones que participaren en l’obra més desditxada de la filologia hispànica, l’Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI). Un treball editat per la Universitat de València a càrreg de Santi Cortés y Vicent Garcia Perales.

POR SANTI CORTÉS

El 1962, l’edició dels nou volums —un de fonètica, vuit de lèxic— de l’ALPI, l’obra cabdal de la geografia lingüística peninsular del segle passat, va quedar interrompuda per causes sobretot de caràcter econòmic. De fet, només pogué editar-se’n el primer volum, la resta foren postergats i caigueren en un període de letargia que ha durat fins a la meitat de la dècada dels noranta en què el dialectòleg canadenc David Heap va cridar-hi l’atenció. D’un temps ençà, doncs, l’ALPI ha tornat a situar-se en el punt de mira de les preocupacions de nombrosos investigadors, els quals s’hi senten atrets no sols per la voluntat de recuperar uns materials injustament oblidats, sinó també per la riquesa d’informacions dialectals i etnogràfiques que amaguen els més de 1.000 qaderns utilitzats en el curs de la investigació.

Recordem que l’ALPI és una col•lecció de més de 1.200 preguntes dutes a terme en més de 500 localitats de la península ibèrica, el resultat de les quals havia de concretar- se en mapes lingüístics que explicaren les varietats fonètiques, morfosintàctiques i lèxiques de les tres llengües romàniques peninsulars. Es tracta d’una obra per a professionals, un lector normal no en sabria què fer; en canvi l’especialista hi troba els matisos fonètics més insospitats (l’ALPI discrimina més de 200 vocals), a banda d’un material de primera mà recollit als anys trenta del segle passat.

Fou obra del professor Tomás Navarro Tomás ajudat d’una colla de filòlegs procedents dels distints dominis lingüístics peninsulars, entre els quals els portuguesos Armando Nobre de Gusmão i Luis F. Lindley Cintra, l’asturià Lorenzo Rodríguez-Castellano, el gallec Aníbal Otero, el mallorquí Francesc de B. Moll, el valencià Manuel Sanchis Guarner i l’hispanista americà Aurelio M. Espinosa (fill). L’any 1930 quan el Centro de Estudios Históricos de Madrid, dirigit per Ramón Menéndez Pidal, va iniciar-ne els tràmits per a l’elaboració, només uns quants països (França, Itàlia i Suïssa) disposaven d’atles lingüístics; ara però, transcorregudes unes quantes dècades, n’hi ha a centenars perquè cada país i fins i tot cada regió n’ha confegit el seu.

A hores d’ara s’ha creat una pàgina web www.alpi.ca on es poden consultar bona part dels quaderns de camp que transcriviren els enquestadors; s’ha posat en marxa també el projecte d’edició electrònica de l’obra completa a càrrec d’un equip de filòlegs lligats al CSIC i recentment, Publicacions de la Universitat de València ha editat el llibre La historia interna del Atlas Lingüístico de la Península Ibérica. Correspondencia (1910-1976), sota la direcció de qui subscriu amb la col•laboració de Vicent Garcia Perales. Ni cal dir que es tracta d’una mostra representativa, unes 322 cartes, de l’intercanvi epistolar que aquest projecte fou capaç de generar. Un projecte, insistim, que constituí la tasca científica més significativa de la filologia espanyola del segle XX i és per això que calia exhumar-ne les cartes perquè esdevenen imprescindibles per a un coneixement minuciós del procés d’execució, perquè és imperatiu traure a la llum —escolat quasi mig segle des de la publicació del primer volum i amb motiu de la commemoració d’enguany (2009) en record de don Navarro Tomás en el 30 aniversari de la seua mort i el 125 del seu naixement— l’immens patrimoni epistolar que acompanyà una empresa de tant de calat, perquè constitueix un suport documental ineludible per a futurs treballs, perquè explica molts detalls que han estat ignorats o mal coneguts, perquè aporta als estudiosos actuals de l’atles la visió dels personatges que el feren possible, i perquè constitueix un homenatge a aquests, els quals trigaren gairebé tres dècades a veure els resultats d’un projecte a què dedicaren els millors anys de la seua vida.








dijous, 28 de gener del 2010














http://portaldexativa.es/sanchis-guarner-i-latlas-linguistic-peninsular/

Sanchis Guarner i l'atlas lingüístic peninsular
27 Gener, 2010 -
El canadenc David Heap (dreta), epiloguista, amb els autors valencians del llibre Vicent Gª. Perales (mig) i Santi Cortés (esquerra). València, maig de 2005

(Vicent Garcia Perales).- Segurament no tothom és conscient que a les comarques del nord i del sud del País Valencià per a dir ‘maíz’ usem la forma panís, i a les centrals ens hi referim amb el nom de dacsa, i també daza, adaza, araza en la zona xurra. O bé, que també són vives en estos pobles castellanoprlants les variants algez, masclo, suco, calzas, boira, regalicia, empeltar,etc.
I si ho visualitzàrem en un mapa lingüístic? És el que s’anomenen ‘atles lingüístics’. Això és el que va pensar l’escola espanyola de Filologia, al cap de la qual hi havia Ramón Menéndez Pidal: elaborar el que seria l’Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI).
Era principi del segle XX i Espanya no tenia encara un ‘atles nacional’, per la qual cosa es va plantejar de fer un atles lingüístic que ens situara en l’òrbita europea del moment. Menéndez Pidal, aleshores, va encarregar la tasca al fonetista Tomás Navarro Tomás, qui es va encarregar d’ensinistrar tres equips de filòlegs per a les tres llengües romàniques peninsulars: el castellà, el gallec-portugués i el català-valencià-balear.
L’ALPI, doncs, és un projecte ingent i ambiciós, però el temps li va passar factura: només es va publicar un volum de fonètica (CSIC, 1962), coordinat pel valencià Manuel Sanchis Guarner, començat a Mallorca (on estava exiliat) i acabat a València.
El que coneixem amb les sigles ALPI correspon d’una part a este únic volum, i d’una altra part són les enquestes inèdites que es van dur a terme per Espanya, Andorra i Portugal durant els anys 30. En total, més de 500 pobles hi van tenir cabuda. Buscaven dos informants per cada punt d’enquesta, hòmens, d’edat avançada, sense estudis i oriünds de la localitat. L’enquesta: 1247 preguntes. Solien romandre dos dies sencers en el poble. Buscaven, en definitiva, les relíquies dialectals, les recialles lingüístiques fossilitzades en els usuaris de la llengua a través dels segles.
Com tants altres projectes, el drama de la Guerra Civil va truncar el projecte. Navarro Tomás, aleshores director de la Biblioteca Nacional, va ser l’encarregat de salvar les obres culturals (llibres, quadres del Museu del Prado, l’ALPI), de tal manera que els va traslladar a València en esclatar la guerra. Finalment, l’ALPI va viatjar a França (Navarro creuà la frontera amb Antonio Machado) i als EUA, on es van depositar en la Columbia University, d’on passà a ser professor.
Com que els anys passaven i el projecte quedava en l’oblit, Navarro va tornar els materials al CSIC de Madrid. Precisament van ser el valencià Sanchis Guarner i l’asturià Lorenzo Rodríguez-Castellano els encarregats de viatjar a Nova York i recollir-hi les enquestes, juntament amb instruccions precises del mestre Navarro Tomás per editar-ne els mapes amb el mètode rigorós que els havia caracteritzat.

L’epistolari de l’ALPI
L’Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI) és una obra coral. Hi van participar moltíssimes persones. Hi van almerçar els feliços anys de la joventut autors com Sanchis Guarner. Cap recompensa van obtenir, només la desgràcia de vore passar els anys sense que els deu volums previstos es publicaren. Segurament per falta de diners (els costos del Volum I van ser elevadíssims), o bé per falta d’entesa entre Sanchis i els col·laboradors.
Això és el que demostra l’espistolari que acaba de publicar-se (PUV, 2009). Davall el títol La historia interna del Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI). Correspondencia (1910-1976), els investigadors Vicent Garcia Perales i Santi Cortés trauen a la llum 322 cartes seleccionades entre les més de mil localitzades. La publicació és fruit de més de cinc anys de treball, atesa l’envergadura del projecte i el fet que els materials estigueren dispersos arreu de diferents arxius, públics i privats.
El llibre, que té més de 500 pàgines, edita de manera molt acurada i detallada la correspondència entre les persones que directament o indirectament estaven implicades en el macroprojecte de l’ALPI. Inclou una Introducció (on fa repàs de la història de l’ALPI i l’actualitza amb les dades epistolars), un índex de noms citats, una bibliografia sobre l’ALPI i un plec de 30 pàgines i 45 imatges (impreses en paper especial). Així mateix, la presentació la firma José Jesús de Bustos Tovar (Fundación Menéndez Pidal) i actua d’epiloguista el canadenc David Heap [].
Entre altres, les cartes estan firmades per: Tomás Navarro Tomás (104), M. Sanchis Guarner (75), Lorenzo Rodríguez-Castellano (61), Aníbal Otero (32), R. Menéndez Pidal (14), F. de B. Moll (11), Rafael de Balbín (10), A. M. Espinosa (8), L. F. Lindley Cintra (8), Rafael Lapesa (2), N. de Gusmao (2), A. Griera (1).

Com a curiosistats històriques, els autors destaquen que:

  • TNTva marcar la generació de filòlegs espanyols de la primera meitat del s. xx, entre els quals destaquem el valencià M. Sanchis Guarner.
    TNT nasqué a La Roda (Albacete), però els pares eren de Villena.
    TNT es traslladà durant la Guerra Civil a València. Ell, com a director de la Biblioteca Nacional, s’encarregà de traslladar molts llibres, quadres del Museu del Prado, materials de l’ALPI… a València. Allí treballà en la Universitat de València.
    TNT passa la frontera amb Antonio Machado (i un grup). Quasi un mes després de passar la frontera, Machado mor, i tres dies després, mor sa mare (que anava amb ells).
    TNT s’exilia a Nova York i mai més, per idees polítiques republicanes, tornà a Espanya.
    TNT torna al CSIC (antic CEH) els materials de l’ALPI a mans del valencià Sanchis Guarner i l’asturià Rodríguez-Castellano, que s’havien desplaçat expressament a Nova York entre 1950 i 1951.
    L’encarregat de dirigir la publicació de l’ALPI fou Sanchis Guarner. De primer fixà l’oficina de l’ALPI a Palma de Mallorca i després a València.
    L’ALPI només va vore la llum amb un únic volum publicat en 1962 (75 mapes de fonètica). Posteriorment els materials es van perdre en arxius personals, fins que el professor canadenc els va aconsegur reunir en els anys 90. Actualment, part d’estos materials es poden consultar en la web.
    El futur: El CSIC ha mamprés un grup d’investigació per publicar on line els materials de l’ALPI recuperats pel canadenc David Heap.

dimarts, 26 de gener del 2010

Periòdic digital L'INFORMATIU




AHIR PUBLICAVA EN EL DIARI DIGITAL L'Informatiu ESTE ARTICLE:

http://www.linformatiu.com/nc/oci-i-cultura/detalle/articulo/guarner-i-la-creacio-de-latles-lingueistic


Guarner i la creació de l’Atles lingüístic

Es publica la correspondència entre filòlegs de l’ALPI, un projecte ambiciós, però desgraciat en què Sanchis Guarner tingué un paper decisiu.

VICENT GARCIA PERALES. 25 gener 2010


Segurament no tothom és conscient que a les comarques del nord i del sud del País Valencià per a dir ‘maíz’ usem la forma panís, i a les centrals ens hi referim amb el nom de dacsa, i també daza, adaza, araza en la zona xurra. O bé, que també són vives en estos pobles castellanoprlants les variants algez, masclo, suco, calzas, boira, regalicia, empeltar,etc.

I si ho visualitzàrem en un mapa lingüístic? És el que s’anomenen ‘atles lingüístics’. Això és el que va pensar l’escola espanyola de Filologia, al cap de la qual hi havia Ramón Menéndez Pidal: elaborar el que seria l’Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI).

Era principi del segle XX i Espanya no tenia encara un ‘atles nacional’, per la qual cosa es va plantejar de fer un atles lingüístic que ens situara en l’òrbita europea del moment. Menéndez Pidal, aleshores, va encarregar la tasca al fonetista Tomás Navarro Tomás, qui es va encarregar d’ensinistrar tres equips de filòlegs per a les tres llengües romàniques peninsulars: el castellà, el gallec-portugués i el català-valencià-balear.

L’ALPI, doncs, és un projecte ingent i ambiciós, però el temps li va passar factura: només es va publicar un volum de fonètica (CSIC, 1962), coordinat pel valencià Manuel Sanchis Guarner, començat a Mallorca (on estava exiliat) i acabat a València.

El que coneixem amb les sigles ALPI correspon d’una part a este únic volum, i d’una altra part són les enquestes inèdites que es van dur a terme per Espanya, Andorra i Portugal durant els anys 30. En total, més de 500 pobles hi van tenir cabuda. Buscaven dos informants per cada punt d’enquesta, hòmens, d’edat avançada, sense estudis i oriünds de la localitat. L’enquesta: 1.247 preguntes. Solien romandre dos dies sencers en el poble. Buscaven, en definitiva, les relíquies dialectals, les recialles lingüístiques fossilitzades en els usuaris de la llengua a través dels segles.

Com tants altres projectes, el drama de la Guerra Civil va truncar el projecte. Navarro Tomás, aleshores director de la Biblioteca Nacional, va ser l’encarregat de salvar les obres culturals (llibres, quadres del Museu del Prado, l’ALPI), de tal manera que els va traslladar a València en esclatar la guerra. Finalment, l’ALPI va viatjar a França (Navarro creuà la frontera amb Antonio Machado) i als EUA, on es van depositar en la Columbia University, d’on passà a ser professor.

Com que els anys passaven i el projecte quedava en l’oblit, Navarro va tornar els materials al CSIC de Madrid. Precisament van ser el valencià Sanchis Guarner i l’asturià Lorenzo Rodríguez-Castellano els encarregats de viatjar a Nova York i recollir-hi les enquestes, juntament amb instruccions precises del mestre Navarro Tomás per editar-ne els mapes amb el mètode rigorós que els havia caracteritzat.

L’epistolari de l’ALPI
L’Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI) és una obra coral. Hi van participar moltíssimes persones. Hi van almerçar els feliços anys de la joventut autors com Sanchis Guarner. Cap recompensa van obtenir, només la desgràcia de vore passar els anys sense que els deu volums previstos es publicaren. Segurament per falta de diners (els costos del Volum I van ser elevadíssims), o bé per falta d’entesa entre Sanchis i els col·laboradors.

Això és el que demostra l’espistolari que acaba de publicar-se (PUV, 2009). Davall el títol La historia interna del Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI). Correspondencia (1910-1976), els investigadors Vicent Garcia Perales i Santi Cortés trauen a la llum 322 cartes seleccionades entre les més de mil localitzades. La publicació és fruit de més de cinc anys de treball, atesa l’envergadura del projecte i el fet que els materials estigueren dispersos arreu de diferents arxius, públics i privats.

El llibre, que té més de 500 pàgines, edita de manera molt acurada i detallada la correspondència entre les persones que directament o indirectament estaven implicades en el macroprojecte de l’ALPI. Inclou una Introducció (on fa repàs de la història de l’ALPI i l’actualitza amb les dades epistolars), un índex de noms citats, una bibliografia sobre l’ALPI i un plec de 30 pàgines i 45 imatges (impreses en paper especial). Així mateix, la presentació la firma José Jesús de Bustos Tovar (Fundación Menéndez Pidal) i actua d’epiloguista el canadenc David Heap.

Entre altres, les cartes estan firmades per: Tomás Navarro Tomás (104), M. Sanchis Guarner (75), Lorenzo Rodríguez-Castellano (61), Aníbal Otero (32), R. Menéndez Pidal (14), F. de B. Moll (11), Rafael de Balbín (10), A. M. Espinosa (8), L. F. Lindley Cintra (8), Rafael Lapesa (2), N. de Gusmao (2), A. Griera (1).

dimarts, 19 de gener del 2010

llibre ja a la venda


EL LLIBRE JA ESTÀ A L'ABAST DE TOTHOM...


Este matí he passat per Publicacions de la Universitat de València (PUV), editora del llibre de l’epistolari de l’ALPI i he rebut gran alegria en comprovar que el llibre es trobava ja a la prestatgeria que dóna al carrer de les Arts Gràfiques.

Ací transcric la contraportada del llibre, tot avisant que el teniu disponible per demanar-lo a PUV al preu de 35 euros. Les dades concretes, baix de tot.

Gràcies per adquirir-lo. És un bon regal d’amic, perquè són cartes escrites sense pensar que algun dia es publicarien i, per tant, mostren els pensaments més personals dels “escriptors”. Podeu encomanar-lo en http://puv.uv.es/.

Entre altres, les cartes estan firmades per: Tomás Navarro Tomás (104), M. Sanchis Guarner (75), Lorenzo Rodríguez-Castellano (61), Aníbal Otero (32), R. Menéndez Pidal (14), F. de B. Moll (11), Rafael de Balbín (10), A. M. Espinosa (8), L. F. Lindley Cintra (8), Rafael Lapesa (2), N. de Gusmao (2), A. Griera (1).


Vicent


FITXA TÈCNICA:
http://puv.uv.es/product_info.php?products_id=24204&osCsid=a608c080a9be8c55cef5cc84d1a974e9

La historia interna del Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI)

Santi Cortés Carreres, Vicent García Perales, eds.

Col·lecció: FORA DE COL·LECCIÓ
ISBN: 978-84-370-7478-8
Matèria: FILOLOGIA
Idioma: castellano

Any ed.: 2009
Enquadernació: cartoné
Format: 17 x 24 cm.
Pàgines: 516 pp.
PVP/Iva: 35.00EUR


Distribució:
http://puv.uv.es/distribucionpdf/distribucion.pdf?osCsid=a608c080a9be8c55cef5cc84d1a974e9




CORTÉS, Santi – Vicent GARCIA PERALES (2009): La historia interna del Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI). Correspondencia (1910-1976), Valencia, Publicacions de la Universitat de València (PUV).


(Contraportada)


Este libro, que transcribe 322 cartas de los protagonistas de aquella magnífica aventura científica que fue el ALPI –seleccionadas de entre las más de mil localizadas en archivos públicos y privados, y clasificadas cronológicamente por períodos significativos–, es una historia interna de los intentos para construir una parcela de la ciencia lingüística, la dialectología y la geografía lingüística, a la altura de lo que existía en otros países europeos. Su interés reside no sólo en el valor testimonial que poseen los textos epistolares, que dan cuenta de los hechos acaecidos durante más de medio siglo en torno a este proyecto científico, sino en que dan a conocer cómo vieron y vivieron sus autores la elaboración de un proyecto científico ambicioso, que estuvo rodeado de mil incidentes, el mayor de los cuales fue la gran tragedia de la guerra civil española y el posterior exilio de gran parte de los materiales.

Santi Cortés (el Puig de Santa Maria, 1954) es doctor en Filología Catalana y catedrático de enseñanza secundaria. Está especializado en historia de la cultura valenciana y es autor de un buen número de publicaciones historiográficas, algunas de las cuales le han hecho merecedor de diversos premios.

Vicent García Perales (Xàtiva, 1970) es doctor en Filología Catalana y profesor de la Universidad CEU Cardenal Herrera en las especialidades de Lengua y Comunicación, y Consultor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Su tesis doctoral, aún inédita, versó sobre el ALPI de la zona valenciana.