divendres, 29 de gener de 2010

Hui, en el suplement cultural "Posdata" del periòdic valencià Levante-EMV, Santi Cortés publica este interessant article:

http://medias.levante-emv.com/documentos/2010-02-05_DOC_2010-01-29_01_18_18_posdata.pdf





EPISTOLARIO
Correspondència entre lingüistes

Santi Cortés i Vicent Garcia Perales recuperen la història interna amb les peripècies que envoltaren la publicació de l’Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI), de Tomás Navarro Tomás._3


Levante EL MERCANTIL VALENCIANO VIERNES, 29 DE ENERO DE 2010 Posdata 3

La geografia lingüística

Epistolari

Un epistolari que correspon a més de 300 cartes entre les persones que participaren en l’obra més desditxada de la filologia hispànica, l’Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI). Un treball editat per la Universitat de València a càrreg de Santi Cortés y Vicent Garcia Perales.

POR SANTI CORTÉS

El 1962, l’edició dels nou volums —un de fonètica, vuit de lèxic— de l’ALPI, l’obra cabdal de la geografia lingüística peninsular del segle passat, va quedar interrompuda per causes sobretot de caràcter econòmic. De fet, només pogué editar-se’n el primer volum, la resta foren postergats i caigueren en un període de letargia que ha durat fins a la meitat de la dècada dels noranta en què el dialectòleg canadenc David Heap va cridar-hi l’atenció. D’un temps ençà, doncs, l’ALPI ha tornat a situar-se en el punt de mira de les preocupacions de nombrosos investigadors, els quals s’hi senten atrets no sols per la voluntat de recuperar uns materials injustament oblidats, sinó també per la riquesa d’informacions dialectals i etnogràfiques que amaguen els més de 1.000 qaderns utilitzats en el curs de la investigació.

Recordem que l’ALPI és una col•lecció de més de 1.200 preguntes dutes a terme en més de 500 localitats de la península ibèrica, el resultat de les quals havia de concretar- se en mapes lingüístics que explicaren les varietats fonètiques, morfosintàctiques i lèxiques de les tres llengües romàniques peninsulars. Es tracta d’una obra per a professionals, un lector normal no en sabria què fer; en canvi l’especialista hi troba els matisos fonètics més insospitats (l’ALPI discrimina més de 200 vocals), a banda d’un material de primera mà recollit als anys trenta del segle passat.

Fou obra del professor Tomás Navarro Tomás ajudat d’una colla de filòlegs procedents dels distints dominis lingüístics peninsulars, entre els quals els portuguesos Armando Nobre de Gusmão i Luis F. Lindley Cintra, l’asturià Lorenzo Rodríguez-Castellano, el gallec Aníbal Otero, el mallorquí Francesc de B. Moll, el valencià Manuel Sanchis Guarner i l’hispanista americà Aurelio M. Espinosa (fill). L’any 1930 quan el Centro de Estudios Históricos de Madrid, dirigit per Ramón Menéndez Pidal, va iniciar-ne els tràmits per a l’elaboració, només uns quants països (França, Itàlia i Suïssa) disposaven d’atles lingüístics; ara però, transcorregudes unes quantes dècades, n’hi ha a centenars perquè cada país i fins i tot cada regió n’ha confegit el seu.

A hores d’ara s’ha creat una pàgina web www.alpi.ca on es poden consultar bona part dels quaderns de camp que transcriviren els enquestadors; s’ha posat en marxa també el projecte d’edició electrònica de l’obra completa a càrrec d’un equip de filòlegs lligats al CSIC i recentment, Publicacions de la Universitat de València ha editat el llibre La historia interna del Atlas Lingüístico de la Península Ibérica. Correspondencia (1910-1976), sota la direcció de qui subscriu amb la col•laboració de Vicent Garcia Perales. Ni cal dir que es tracta d’una mostra representativa, unes 322 cartes, de l’intercanvi epistolar que aquest projecte fou capaç de generar. Un projecte, insistim, que constituí la tasca científica més significativa de la filologia espanyola del segle XX i és per això que calia exhumar-ne les cartes perquè esdevenen imprescindibles per a un coneixement minuciós del procés d’execució, perquè és imperatiu traure a la llum —escolat quasi mig segle des de la publicació del primer volum i amb motiu de la commemoració d’enguany (2009) en record de don Navarro Tomás en el 30 aniversari de la seua mort i el 125 del seu naixement— l’immens patrimoni epistolar que acompanyà una empresa de tant de calat, perquè constitueix un suport documental ineludible per a futurs treballs, perquè explica molts detalls que han estat ignorats o mal coneguts, perquè aporta als estudiosos actuals de l’atles la visió dels personatges que el feren possible, i perquè constitueix un homenatge a aquests, els quals trigaren gairebé tres dècades a veure els resultats d’un projecte a què dedicaren els millors anys de la seua vida.








1 comentari:

  1. Este es uno de los mejores artículos que he leído sobre el tema. Se nota que lo tenéis bien trabajado. Enhorabuena. Pablo Fuentes.

    ResponElimina