Manuel Sanchis Guarner, artífex de l’ALPI
Tot el que he escrit en este blog a propòsit de l’ALPI era en homenatge al mestre foneticista Navarro Tomás. Agraïsc els comentaris que m’han fet arribar algunes persones (i amics).
Un deute -per omissió involuntària- en estos escrits només podia ser per al professor Manuel Sanchis Guarner, el vertader «amo» de l’ALPI, perquè sense ell, l’únic volum que es publicà (1962) no hauria estat possible. Ell també va ser qui va anar als EUA a rebre, de la mà de TNT, els materials originals (no tots, perquè alguns es van quedar a Espanya). L’acompanyava l’asturià L. Rodríguez-Castellano.
Tot i això, quan llegireu l’espistolari de l’ALPI, veureu que no tothom estimava Sanchis de la mateixa manera com l’estimem els valencians...
En homenatge al mestre de mestres, heus ací un article que vaig publicar fa tres anys quan va acabar l’Any Sanchis Guarner (denominació que va ser possible gràcies a l’AVL).
Gràcies per continuar llegint.
VGP
Periodista Digital
“Acaba l’any Sanchis Guarner”
Tot el que he escrit en este blog a propòsit de l’ALPI era en homenatge al mestre foneticista Navarro Tomás. Agraïsc els comentaris que m’han fet arribar algunes persones (i amics).
Un deute -per omissió involuntària- en estos escrits només podia ser per al professor Manuel Sanchis Guarner, el vertader «amo» de l’ALPI, perquè sense ell, l’únic volum que es publicà (1962) no hauria estat possible. Ell també va ser qui va anar als EUA a rebre, de la mà de TNT, els materials originals (no tots, perquè alguns es van quedar a Espanya). L’acompanyava l’asturià L. Rodríguez-Castellano.
Tot i això, quan llegireu l’espistolari de l’ALPI, veureu que no tothom estimava Sanchis de la mateixa manera com l’estimem els valencians...
En homenatge al mestre de mestres, heus ací un article que vaig publicar fa tres anys quan va acabar l’Any Sanchis Guarner (denominació que va ser possible gràcies a l’AVL).
Gràcies per continuar llegint.
VGP
Periodista Digital
“Acaba l’any Sanchis Guarner”
http://www.reporterodigital.com/valencia/post.php/2007/01/31/acaba_l_any_sanchis_guarner
31.01.07 10:31. Archivado en Valencia
31.01.07 10:31. Archivado en Valencia
Vicent F. Garcia Perales (vgarcia@uch.ceu.es) (RD València).- El 16 de desembre de 1981 moria al seu domicili Manuel Sanchis Guarner, un dels filòlegs més destacats del segle passat. El 2006 ha estat declarat "Any Sanchis Guarner" per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, un any farcit d’homenatges, conferències i activitats en commemoració dels 25 anys de la pèrdua d’un dels pilars de la Filologia Valenciana moderna.
Sobretot destaca l’exposició que es mostrava al carrer de la Nau del 21 de desembre al 12 de gener. L’AVL i la Universitat de València han dedicat al mestre una exposició que feia un recorregut per la vida d’este símbol del valencianisme més proper. En esta exposició es podia veure un vídeo sobre la vida i l’obra del filòleg, un audiovisual dirigit per Ricardo Bellveser. Cal reconéixer l'excel·lent treball de selecció per part dels comissaris de l'exposició Santi Cortés (biògraf de Sanchis Guarner) i Vicent Escartí.
Ara, l’exposició es trasllada a Castelló, on s’exhibirà des del 8 de febrer al 18 de març, en la Sala Sant Miquel de la Fundació Caixa Castelló-Bancaixa.
L’última activitat, el passat dilluns 29 de gener de 2007, en una taula redona que ha tingut lloc en l'Aula Magna de l'edifici de la Universitat de València situat en el carrer de la Nau, sobre "l'actitud cívica de Manuel Sanchis Guarner", on han participat Antoni Ferrando, Joan Oleza, Angel López i Jesús Huguet. S’hi va destacar que Sanchis no ha tingut el reconeixement social que es mereixia, tot i l’esforç de l’AVL.
QUI ERA ELL?
Sanchis Guarner, don Manuel, com li agradava que l’anomenaren, va dedicar la seua vida al treball de camp i a la redacció de llibres formatius i divulgatius del valencià. Efectivament, el mestre es va formar a Madrid de la mà dels millors en aquell moment: Menéndez Pidal, que dirigia el Centro de Estudios Históricos (CEH), on els principals mestres van ser Tovar, Amado Alonso i, sobretot, Tomás Navarro Tomás.
Precisament a Madrid va començar la col·laboració més important (a part del Diccionari català-valencià-balear) que va marcar la seua carrera filològica: l’Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI). Es tractava d’un projecte concebut a principis del segle XX per Menéndez Pidal, arran de la publicació de l’Atlas Linguistique de la France (ALF), de Jules Gilliéron, el qual encetava tota una disciplina que al llarg del segle tingué bastant de ressò: la Geolingüística o cartografia lingüística.
Mitjançant enquestes de camp, es cartografiaven els resultats de les diverses variants d’una mateixa paraula. Per exemple, el maíz es podria configurar en un mapa del País Valencià on apareixerien les variants ‘panís’ (Castelló i Alacant) i ‘dacsa’ (València).
En concret, l’ALPI pretenia estudiar les tres llengües de tota la Península, de tal manera que Navarro Tomás, especialista en Fonètica, va ensinistrar tres equips d’enquestadors: un per al castellà, un altre per al gallecportugués i un altre per al català-valencià. Concretament, Sanchis Guarner va formar parella amb el mallorquí F. de B. Moll (autor del DCVB, en companyia d’Alcover i més tard el mateix Sanchis).
Moll i Sanchis van recórrer les terres valencianes el 1935, fent enquestes en 16 pobles menuts, a persones de sexe masculí, de molta edat, analfabets, tot buscant les relíquies dialectals.
LA CAGÀ DE LA MALA SORT
Les incursions pels pobles valencians no estan exemptes d’un anecdotari. I una de les anècdotes més irreverent d’estos viatges és la que va succeir a Sanchis i Moll quan estaven de camí a Benilloba. Era l’11 d’octubre de 1935 quan els dos investigadors anaven cap a Benilloba amb el Ford. Aleshores, a Sanchis Guarner, que conduïa el cotxe, li van entrar unes d’eixes ganes de fer de ventre insuportables. Van haver de parar en plena serra de Mariola.
Com que Sanchis va deixar sense fre el cotxe i Moll no tenia ni idea de conduir, el Ford va caure per un precipici i es van quedar les rodes per amunt. Moll, que va continuar el viatge amb autobús, contava este succés a un camperol, el qual, davant la situació còmica i l’humor valencià va exclamar: “Xe! Sí que li haurà costat cara la cagà!”.
I és que no era fàcil prendre nota de tota la riquesa cultural valenciana. Però ho aconseguiren, mitjançant dos quadernets, un que tenia 411 preguntes de Fonètica i Morfosintaxi i un altre més extens, amb 836 preguntes de Lèxic i Cultura popular. Així doncs, una o dues persones havien de respondre 1247 preguntes en dos dies normalment.
HÒMENS I NO DONES
Les persones que buscaven eren hòmens analfabets d'edat molt avançada i que hagueren viscut sempre en la localitat enquestada. Efectivament, hòmens i no dones, perquè les dones, segons explica el mateix Sanchis Guarner en un llibre de 1953 que tracta la metodologia de l'ALPI:
a) solien tardar més a fer-se càrrec del treball de l’enquesta;
b) com que són presumptuoses, solen refinar la parla davant d’un foraster;
c) les dones mai poden lliurar-se del treball domèstic, és a dir, que mai estan lliures, mentre que l’home pot parar un dia sencer, depenent de la collita.
d) no solien comprometre’s a tota l’enquesta.
Les dades que solien recollir eren de diversa índole: les hores i el nom dels menjars durant el dia, les tradicions en els casaments i en les morts, els jocs, l'ofici de llauradors... Tota una feinada, tenint en compte els mitjans de què es disposava i no es disposava.
L’ALPI hagué de passar per dificultats extremes, fins a tal sort que només va veure publicat un volum, amb 75 mapes de Fonètica, l’any 1962, dirigit pel mateix Sanchis Guarner, després que la Guerra Civil havia interromput les enquestes. Actualement, el professor canadenc David Heap (djheap@uwo.ca) és el vertader continuador del projecte, ja que ha aconseguit reunir tots els quaderns d’enquesta de l’ALPI, qua s’havien mig perdut per la Península Ibérica, i ha creat una web on es podran consultar les dades de les enquestes originals.
Les persones que buscaven eren hòmens analfabets d'edat molt avançada i que hagueren viscut sempre en la localitat enquestada. Efectivament, hòmens i no dones, perquè les dones, segons explica el mateix Sanchis Guarner en un llibre de 1953 que tracta la metodologia de l'ALPI:
a) solien tardar més a fer-se càrrec del treball de l’enquesta;
b) com que són presumptuoses, solen refinar la parla davant d’un foraster;
c) les dones mai poden lliurar-se del treball domèstic, és a dir, que mai estan lliures, mentre que l’home pot parar un dia sencer, depenent de la collita.
d) no solien comprometre’s a tota l’enquesta.
Les dades que solien recollir eren de diversa índole: les hores i el nom dels menjars durant el dia, les tradicions en els casaments i en les morts, els jocs, l'ofici de llauradors... Tota una feinada, tenint en compte els mitjans de què es disposava i no es disposava.
L’ALPI hagué de passar per dificultats extremes, fins a tal sort que només va veure publicat un volum, amb 75 mapes de Fonètica, l’any 1962, dirigit pel mateix Sanchis Guarner, després que la Guerra Civil havia interromput les enquestes. Actualement, el professor canadenc David Heap (djheap@uwo.ca) és el vertader continuador del projecte, ja que ha aconseguit reunir tots els quaderns d’enquesta de l’ALPI, qua s’havien mig perdut per la Península Ibérica, i ha creat una web on es podran consultar les dades de les enquestes originals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada