Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris bragó. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris bragó. Mostrar tots els missatges

dimarts, 13 d’abril del 2010

CONFERENCIAS ALPI

Próximas actividades para con el Atlas:
Conferencias Vicent Gª. Perales
[PRESENTACIÓN DEL LIBRO "Historia interna del ALPI"]

1) Martes 20 de abril de 2010: Facultat de Filologia, Universitat de València

Hora: de 9.30 a 10.30 h
Lugar: aula S08
Marco: Dentro del “Máster de Estudios Hispánicos Avanzados” (Programa Oficial de Postgrado) del Departamento de Filología Española de la Universitat de València
Concretamente, en el curso "El español y las lenguas de la Península Ibérica" (Código 17184)
Profesora de contacto: Maite Echenique (Dep. Filologia Espanyola, UV)


2) Miércoles 19 de mayo de 2010: Facultat de Filologia, Universitat de Barcelona.

Hora: de 15.00 a 16.30 h
Marco: asignatura “Història dels mots”
Lloc: Gran Via de les Corts Catalanes 585, Barcelona.
Profesor de contacto: José Enrique Gargallo (Dep. Filologia Romànica, UB)
*******

diumenge, 4 d’abril del 2010

EL CSIC Y EL ALPI, ACTUALIDAD

NOTICIAS DE HOY DOMINGO DE RESURRECCIÓN 4-4-2010

XORNAL DE GALICIA:
El Principado se suma al proyecto de Atlas Lingüístico de la Península Ibérica que coordina el CSIC
http://www.xornalgalicia.com/index.php?name=News&file=article&sid=67611


DIARIO QUE.ES:
Cultura se suma al proyecto de Atlas Lingüístico de la Península Ibérica que coordina el CSIC
http://www.que.es/asturias/201004041209-cultura-suma-proyecto-atlas-linguistico.html


Radio Televisión del Principado de Asturias:
Cultura se suma al proyecto de Atlas Lingüístico de la Península Ibérica que coordina el CSIC
http://www.rtpa.es/portal/site/rtpa/menuitem.4fdf4848a1bdfc8adcb9f210100000f7/?vgnextoid=651273099b2ee010VgnVCM100000b0030a0aRCRD&CODIGO=20100404120855


EUROPA PRESS:
Cultura se suma al proyecto de Atlas Lingüístico de la Península Ibérica que coordina el CSIC
http://www.europapress.es/asturias/noticia-cultura-suma-proyecto-atlas-linguistico-peninsula-iberica-coordina-csic-20100404120928.html




El Principado se suma al proyecto de Atlas Lingüístico de la Península Ibérica que coordina el CSIC

Xornal de Galicia Domingo, 04 Abril, 2010 - 11:15

El Catedrático de Filología de la Universidad de Oviedo José Antonio Martínez es la principal referencia asturiana de este proyectoo El Gobierno asturiano convocará una beca de investigación en 2010 para esta iniciativa

La Consejería de Cultura y Turismo, a través de la Dirección General de Política Lingüística, se ha sumado al proyecto intramural “Elaboración y edición de los materiales del Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI)”, coordinado por el Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Para ello, convocará en 2010 la beca de investigación “Lorenzo Rodríguez Castellano”, para el tratamiento y estudio de los materiales asturianos.El ALPI es el gran atlas de las lenguas romances peninsulares, una obra de extraordinaria importancia precisamente porque faltaba para la Península Ibérica el atlas general que muchos dominios lingüísticos europeos poseen y que permitiría el estudio comparado de todas las hablas iberorrománicas. Esta obra, concebida por el equipo de Menéndez Pidal y dirigida por Tomás Navarro Tomás, es también un documento de gran valor científico para conocer el estado de las hablas peninsulares entre 1930 y 1936, años en los que se realizaron la mayor parte de las encuestas que la componen.
El filólogo asturiano Lorenzo Rodríguez-Castellano, impulsor de la lectura pública en Asturias al que la Consejería dedicó el Día del Libro en el año 2009, fue también el responsable de la parte asturiana del ALPI; por ello, y con el acuerdo de su familia, Lorenzo Rodríguez-Castellano dará nombre a las becas de investigación que a partir de 2010 convocará el Gobierno asturiano como aportación a la edición de esta magna obra. La primera beca predoctoral, con una dotación de 15.000 euros, está dirigida a licenciados en Filología y con destino en la sede madrileña del CSIC. Se encuentra ya en tramitación.El equipo científico del proyecto, coordinado por la profesora del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), Pilar García Moutón, integra a investigadores de los distintos dominios peninsulares. El catedrático de la Universidad de Oviedo José Antonio Martínez es la referencia asturiana de este proyecto




Cultura se suma al proyecto de Atlas Lingüístico de la Península Ibérica que coordina el CSIC

OVIEDO, 4 Abr. (EUROPA PRESS) -
La Consejería de Cultura y Turismo, a través de la Dirección General de Política Lingüística, se ha sumado al proyecto intramural "Elaboración y edición de los materiales del Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI)", coordinado por el Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Para ello, convocará en 2010 la beca de investigación "Lorenzo Rodríguez Castellano", para el tratamiento y estudio de los materiales asturianos.
Según informó el Principado a través de una nota de prensa, el ALPI es el gran atlas de las lenguas romances peninsulares, una obra de extraordinaria importancia precisamente porque faltaba para la Península Ibérica el atlas general que muchos dominios lingüísticos europeos poseen y que permitiría el estudio comparado de todas las hablas iberorrománicas. Esta obra, concebida por el equipo de Menéndez Pidal y dirigida por Tomás Navarro Tomás, es también un documento de gran valor científico para conocer el estado de las hablas peninsulares entre 1930 y 1936, años en los que se realizaron la mayor parte de las encuestas que la componen.
El filólogo asturiano Lorenzo Rodríguez-Castellano, impulsor de la lectura pública en Asturias al que la Consejería dedicó el Día del Libro en el año 2009, fue también el responsable de la parte asturiana del ALPI; por ello, y con el acuerdo de su familia, Lorenzo Rodríguez-Castellano dará nombre a las becas de investigación que a partir de 2010 convocará el Gobierno asturiano como aportación a la edición de esta magna obra. La primera beca predoctoral, con una dotación de 15.000 euros, está dirigida a licenciados en Filología y con destino en la sede madrileña del CSIC. Se encuentra ya en tramitación.
El equipo científico del proyecto, coordinado por la profesora del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), Pilar García Moutón, integra a investigadores de los distintos dominios peninsulares. El catedrático de la Universidad de Oviedo José Antonio Martínez es la referencia asturiana de este proyecto.

diumenge, 14 de març del 2010

Aníbal Otero (alpista) en ABC.


Hoy se publica en ABC un artículo de Juan Soto para dar pistas y conceder a Aníbal Otero (atlántico...) el protagonismo para el Día de las Letras Galegas (17 de mayo de 2011).

Tras algunos contactos con su hijo Horocel Otero, me sumo a tan magnífica idea y espero que el Instituto da Lingua Galega tenga en consideración esta figura tan olvidada (como el ALPI).





He aquí en artículo y el enlace.





Vicent





http://www.abc.es/20100314/galicia-galicia/anibal-otero-aviso-para-20100314.html



Aníbal Otero: aviso para desmemoriados

Juan Soto. Domingo , 14-03-10
Tal día como el de hoy de 1974 fallecía en su casa de Barcia, una aldea de Ribeira de Piquín, uno de tantos municipios agonizantes de la provincia de Lugo, el filólogo Aníbal Otero Álvarez. Su nombre dirá poco a los más jóvenes, tal vez incluso a los más jóvenes de entre sus colegas. El tiempo trabaja a favor del olvido a velocidad vertiginosa. El disco duro renueva sus datos al margen de consideraciones objetivas: borra todo lo que no está permanentemente avivado por la remuneración política, la moda intelectual, la utilidad social o el rédito económico.
Y esa inestabilidad convulsa e incesante se lleva por delante tanto a personas como a sucesos, lo mismo fechas que hechos. Así se entiende el inexplicable si bien fugaz protagonismo de tanto cretino, y la okupación de platós y micrófonos por ese hato de parásitos iletrados apodados tertulianos y cuyo único mérito acreditado es el de su insolente estupidez. Pero incluso resignados a ese estado general de estulticia, hemos de reconocer que el olvido se ensañó demasiado pronto con Aníbal Otero
En realidad, Aníbal Otero ya fue ninguneado en vida, condenado por el régimen franquista primero y luego a muerte física y luego a muerte civil. Colaborador imprescindible, junto al ilustre fonólogo Tomás Navarro Tomás, de don Ramón Menéndez Pidal en el inconcluso Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (el famoso ALPI en el siglo de las siglas), fue detenido en el norte de Portugal en los días iniciales de la Guerra Civil, cuando se dedicaba a encuestar a las gentes de esa comarca y realizar las correspondientes transcripciones fonéticas. Detenido por la policía salazarista, para quien los signos del alfabeto fonético eran claves cifradas de un espía comunista, fue encarcelado y sentenciado a la máxima pena. Salvó la cabeza y, luego de un tiempo en prisión (Tui, Vigo, la isla de San Simón, Burgos y Figueirido jalonan su calvario) recobró la libertad gracias a los oficios, entre otros, de un cura sabio y bondadoso, don Jesús Carro, canónigo de la catedral de Santiago.
Anonadado por la experiencia, ajeno por completo al infecto clima académico e intelectual de los nuevos tiempos, extranjero en su patria, Aníbal Otero se refugió en su aldea natal y cortó todo vínculo que le pudiese conducir a un reencuentro con sus viejos proyectos lingüísticos. Irreductible en su retraimiento, sólo muy pocos amigos (se impone aquí la mención al profesor Xesús Alonso Montero) tuvieron acceso a su voluntaria clausura.
Con todo y eso, su aislamiento no impidió que en 1964 la Real Academia Galega, en una decisión infrecuente por reparadora y ecuánime, lo eligiese miembro numerario para cubrir la vacante de López Abente. No llegó, sin embargo, a leer su discurso de toma de posesión.
De la postergación a que fue reducido en vida Aníbal Otero, un poco por propia voluntad y un mucho por la prevención que entre las gentes de igual gremio suscitan los valores indestructibles, da idea el hecho de que su fallecimiento fue recogido en los periódicos con cicatería de suelto marginal. Entre la prensa de fuera de Galicia, sólo Ya y ABC siguieron la noticia.
Que sepamos, sólo uno de sus trabajos pudo ver editado en forma de libro Aníbal Otero: su contribución al diccionario gallego. Algún otro fue publicado tras su fallecimiento, pero el grueso se halla disperso en revistas especializas -en Archivum, la revista de la facultad de Filología de la universidad de Oviedo, se localizan varias de sus contribuciones al léxico gallego y asturiano- o permanece inédito.
En enero del año próximo se cumplirá el centenario del nacimiento de Aníbal Otero. Al lado de las mediocridades que suelen conformar la lista de postulantes a figuras epónimas del Día das Letras Galegas, el filólogo de Ribeira de Piquín resulta un auténtico coloso. Que se le dedicase la fiesta del 17 de Mayo sería justo y procedente.
Pero en Galicia no hay mérito que valga si no consta en la cartilla militar. Y la RAG, a quien corresponde la designación de los titulares del Día das Letras Galegas, no es ajena a esa pauta castrense: no conviene olvidar que, En su día, los señores académicos nombraron miembro honorario de tan prestigiosa institución a aquel laureado escritor ferrolano que se firmaba con el pseudónimo de Jaime de Andrade.
En cualquier caso, por avisar con tiempo que no quede: 2011 es el año del centenario de Aníbal Otero. Al menos, que nadie pueda alegar amnesia.
Libro del ALPI en Polonia
Presentación del epistolario del ALPI en el marco de una conferencia sobre atlas lingüísticos en la Facultad de Filología de Breslavia/Wroclaw.

Programa:


http://docs.google.com/View?id=dfkfzh62_74f956vtcw

La semana pasada tuve el honor de participar en un curso para alumnos de Filología Española en la Universidad de Wroclaw (Polonia).

En el marco de mi primera intervención sobre “Atlas lingüísticos” (9 de marzo de 2010 a las 11:30h) hablé del libro Historia interna del ALPI.

El alumnado se mostró bastante receptivo con este tema, a parte de que intenté ilustrarlo con fotografías y materiales epistolares reales.


dimecres, 3 de març del 2010

EL PUEBLO (LA RODA)

“La historia interna del ALPI”, un libro de valor

https://docs.google.com/fileview?id=0B8jVqtEkX9hPNDA5ZWE1NTEtNWE2My00ZDg0LTg1ZDItOGM0MTE5MGM4ODli&hl=es


LA TRIBUNA - PROVINCIA (Júcar-Centro)

La Roda rinde homenaje a la obra principal del filólogo Tomás Navarro Tomás

https://docs.google.com/fileview?id=0B8jVqtEkX9hPNGE5YzkyODAtMGE5My00MjZiLWJmNGEtZTg2ZmIxOWQ4ZTQ5&hl=es


LA TRIBUNA

“La obra maestra de Navarro Tomás”

https://docs.google.com/fileview?id=0B8jVqtEkX9hPMmQxMzg3MzEtYzlmNi00YzkzLWEzMGUtZmZhYzY4YTRhYzQ1&hl=es



EL PUEBLO:

La Biblioteca Municipal acoge la presentación del libro “La historia interna del ALPI”

https://docs.google.com/fileview?id=0B8jVqtEkX9hPMzk3Njg4YzUtMWQ2Ni00ZjNhLWEzMWItMzg1MmJiZjgzMDMy&hl=es


http://www.uch.ceu.es/principal/docu/noticia.aspx?notID=1162

Vicent García Perales: “Tomás Navarro Tomás fue el salvador del ALPI”


El profesor de la CEU-UCH presenta en la Roda su libro sobre “La historia interna del Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI). Correspondencia (1910-1976)”

En profesor Vicent García Perales, junto a la concejal Sonia de la Banda, en la presentación del libro en la Roda.




El profesor del departamento de Comunicación e Información Periodística, Vicent García Perales, ha presentado, en la Roda, el libro “La historia interna del Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI). Correspondencia (1910-1976)”, obra que ha redactado conjuntamente con el profesor de la Universitat de València Santiago Cortés y publicado por la Universitat de València. Este libro recoge 322 cartas seleccionadas con sumo cuidado que narran las aventuras y desventuras de ilustres como Ramón Menéndez Pidal, Tomás Navarro Tomás, Otero y Espinosa, entre otros, en su ardua tarea de poner en marcha el ALPI y darle forma.

En el primer acto de presentación, Vicent García ha señalado que “si bien Ramón Menéndez Pidal fue el ideólogo del ALPI, quien verdaderamente lo dirigió y coordinó fue el rodense Tomás Navarro Tomás”; siendo impagables las aportaciones de los muchos colaboradores que participaron en la elaboración del Atlas Lingüístico de la Península Ibérica. El ALPI, “es un salvador de palabras”, un proyecto “tan ambicioso como desgraciado”, un documento de la lengua oral del siglo XX que pretendía situar a España en el ámbito europeo, ha señalado el profesor de la Cardenal Herrera.

Vicent García ha recordado que el ALPI es un proyecto que buscaba la conservación del patrimonio lingüístico de las tres lenguas románicas de la Península Ibérica. Así, mediante encuestas en más de 500 pueblos (entre 1931 y 1936) a personas mayores, concretamente hombres, sin instrucción, oriundos del pueblo, se perseguía la recuperación de las reliquias dialectales. El ALPI buscaba la lengua en estado puro.

Para Vicent García Perales, “Tomás Navarro Tomás fue el salvador del ALPI”. La guerra civil truncó el proyecto del Atlas Lingüístico y TNT se exilió en 1939 a Nueva York, llevando consigo las encuestas manuscritas del ALPI y que una década después regresarían a España, entregándolas al CSIC de Madrid. Pero habría que esperar a 1962 para ver publicado el primer, y único, volumen del ALPI, dirigido por el valenciano Manuel Sanchis Guarner. TNT moriría a los 94 años de edad “con la amargura” de no poder ver culminada “su obra”.

El epistolario del ALPI, da cuenta de hechos anecdóticos, como el episodio en que el gallego Aníbal Otero, en agosto de 1936, cuando se encontraba en Portugal realizando las encuestas atlánticas, fue detenido por la policía portuguesa y entregado a la policía española, acusado de “espía de Franco” por llevar unos “papeles” que no se entendían (símbolos fonéticos de sus encuestas). Fue condenado a muerte, pero Menéndez Pidal intercedió pidiendo clemencia a los altos cargos y en 1941 salió de la cárcel.

El libro incluye además un apéndice fotográfico con instantáneas de aquellos grandes filólogos que hicieron posible el ALPI, recogiendo así momentos de sus encuentros, viajes y acontecimientos de especial interés.

dimarts, 2 de març del 2010

PRESENTACIÓN DEL LIBRO EN LA RODA (ALBACETE)

http://www.laroda.es/noticias/detalle2.asp?Idnoticia=1812


Este divendres, vaig tenir l'honor de presentar el llibre-epistolari de l'ALPI en el poble natal de don Tomás Navarro Tomás: La Roda (Albacete), 26 de febrer de 2010, 19.30h, Biblioteca.

A l'acte van acudir els familiars de TNT, tant els nebots-nets Roque Andrés com Roque Navarro Moraté, així com també una jove descendent directa de TNT, l'única persona que ha continuat els estudis de Filologia Hispànica i que és professora d'ESO en un institut d'Albacete.

Des d'ací regracie la rebuda tan calorosa i afectuosa que vaig rebre de part de la regidora de Cultura de l'Ajuntament de La Roda, Sonia de la Banda, com de Pilar Navarro, cap de premsa, com de Toñi, encarregada de Biblioteca. Així mateix, a les persones que es van acostar a saludar-me i a contar-me anècdotes de don Tomás, de manera especial a Roque Navarro, amb qui ja vaig tindre l'ocasió de compartir moments molt bons durant la meua darrera estada en novembre de 2009. Gràcies a tothom!

Vicent.









NOTA DE PRENSA:


Vicent García Perales: “Tomás Navarro Tomás fue el salvador del ALPI”


“LA HISTORIA INTERNA DEL ALPI”. UNA OBRA DE GRAN VALOR HISTORIOGRÁFICO


Vicent García apuntó ser el de La Roda el primer acto público que se lleva a cabo para la presentación de esta obra que recoge 322 cartas seleccionadas con sumo cuidado y que narran las aventuras y desventuras de ilustres como Ramón Menéndez Pidal, Tomás Navarro Tomás, Otero, Espinosa… en su ardua tarea de poner en marcha el ALPI y darle forma.


El profesor de la Universidad CEU Cardenal Herrera de Valencia, Vicent García Perales, presentó el pasado viernes día 26 de febrero en la Roda “La historia interna del Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI). Correspondencia (1910-1976)”, obra de Vicent García y Santi Cortés, publicada por la Universidad de Valencia.

Vicent García Perales fue presentado por la concejala de Cultura, Sonia de la Banda, quien alabó el gesto del profesor valenciano, por desplazarse nuevamente a La Roda y presentar en el pueblo natal de Tomás Navarro Tomás (La Roda, 1884 – Northamton, EE.UU 1979) una obra en la que el filólogo rodense es principal protagonista.

Vicent García apuntó ser el de La Roda el primer acto público que se lleva a cabo para la presentación de esta obra que recoge 322 cartas seleccionadas con sumo cuidado y que narran las aventuras y desventuras de ilustres como Ramón Menéndez Pidal, Tomás Navarro Tomás, Otero, Espinosa… en su ardua tarea de poner en marcha el ALPI y darle forma.
Señaló que si bien Ramón Menéndez Pidal fue el ideólogo del ALPI, quien verdaderamente lo dirigió y coordinó fue el rodense Tomás Navarro Tomás; siendo impagables las aportaciones de los muchos colaboradores que participaron en la elaboración del Atlas Lingüístico de la Península Ibérica.

Para Vicent García, el ALPI “es un salvador de palabras”, un proyecto “tan ambicioso como desgraciado”, un documento de la lengua oral del siglo XX que pretendía situar a España en el ámbito europeo. Sin duda alguna, la empresa más importante de la geografía lingüística española durante los años de la República y de la primera posguerra. Un “empeño” filológico de los “atlánticos” que hubo de sobreponerse a mil y una vicisitudes, siendo la guerra civil la mayor de sus adversidades.

Vicent García recordó que el ALPI es un proyecto que buscaba la conservación del patrimonio lingüístico de las tres lenguas románicas de la Península Ibérica. Así, mediante encuestas en más de 500 pueblos (entre 1931 y 1936) a personas mayores, concretamente hombres, sin instrucción, oriundos del pueblo, se perseguía la recuperación de las reliquias dialectales. El ALPI buscaba la lengua en estado puro.

Para Vicent García Perales, “Tomás Navarro Tomás fue el salvador del ALPI”. La guerra civil truncó el proyecto del Atlas Lingüístico y TNT se exilió en 1939 a Nueva York, llevando consigo las encuestas manuscritas del ALPI y que una década después regresarían a España, entregándolas al CSIC de Madrid. Pero habría que esperar a 1962 para ver publicado el primer, y único, volumen del ALPI, dirigido por el valenciano Manuel Sanchis Guarner. TNT moriría a los 94 años de edad “con la amargura” de no poder ver culminada “su obra”.

En este libro de Vicent García y Santi Cortés, a través de las cartas seleccionadas, se puede “conocer de primera mano los entresijos –personales, económicos y politicosociales- con los que tuvo que luchar Navarro”.

El epistolario del ALPI, da cuenta de hechos anecdóticos, como el episodio en que el gallego Aníbal Otero, en agosto de 1936, cuando se encontraba en Portugal realizando las encuestas atlánticas, fue detenido por la policía portuguesa y entregado a la policía española, acusado de “espía de Franco” por llevar unos “papeles” que no se entendían (símbolos fonéticos de sus encuestas). Fue condenado a muerte, pero Menéndez Pidal intercedió pidiendo clemencia a los altos cargos y en 1941 salió de la cárcel.
Éstas y otras muchas anécdotas se recogen en este libro a través de los testimonios epistolares de sus protagonistas. La obra de Vicent García y Santi Cortés logra abonar un terreno olvidadizo en que don Tomás Navarro Tomás es el protagonista (el 33% de las cartas publicadas son suyas), con escritos personales de gran valor historiográfico.

El libro incluye además un apéndice fotográfico con instantáneas de aquellos grandes filólogos que hicieron posible el ALPI, recogiendo así momentos de sus encuentros, viajes y acontecimientos de especial interés.

Gabinete de Prensa
2/03/10

dijous, 25 de febrer del 2010


http://www.laroda.es/noticias/detalle2.asp?Idnoticia=1801

Este viernes, en la Biblioteca Municipal

de La Roda

Presentación del libro

"

La Historia Interna del AL

PI"

>> Un epistolario de Vicent Garc

ía Perales y Santi Cortés Car

reres que recoge 322 cartas de los protagonistas del At

las Ligüístico de la Península Ibérica, como Ramón Men

éndez Pidal y Tomás

N

avarro Tomás

Gabinete de Prensa

Presentación del libro Mañana viernes, día 26 de febrero, a las 19:30 horas, la Biblioteca Municipal de La Roda acogerá la presentación del libro “La Historia Interna del Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI). Correspondencia 1910-1976.” de Vicent García Perales y Santi Cortés, publicado por la Universidad de Valencia.
Se trata sin duda de un importante acontecimiento para el municipio de La Roda, pues la presentación de este libro se lleva a cabo en el pueblo natal del filólogo y lingüista Tomás Navarro Tomás (La Roda, Albacete, 1884 - Northampton, Massachusetts, EE. UU., 1979), uno de los principales forjadores del ALPI, junto a Ramón Menéndez Pidal, director y precursor del Atlas Lingüístico de la Península Ibérica.
Será el profesor de la Universidad CEU Cardenal Herrera de Valencia, Vicent García Perales, el encargado de presentar este epistolario que transcribe 322 cartas de los protagonistas directos de las aventuras y desventuras del ALPI, destacando la figura de Ramón Menéndez Pidal y la del rodense Tomás Navarro Tomás, en quien delegaría el director del ALPI toda su confianza para la coordinación y buen desarrollo de los trabajos de campo. A tan ilustres figuras se suman otros insignes colaboradores: Otero, Espinosa, Rodríguez-Castellano, etc.
Tal y como indica en la presentación del libro José Jesús de Bustos Tovar, secretario general de la Fundación Ramón Menéndez Pidal, este epistolario pretende ser “una historia interna de los intentos para construir una parcela de ciencia lingüística, la dialectología y la geografía lingüística, a la altura de lo que existía en otros países europeos”. Aventura científica que se vio afectada por “mil incidentes, de los cuales el mayor de ellos fue la gran tragedia de la guerra civil española”.
Las cartas seleccionadas para formar parte de este epistolario revelan “muy claramente que el ALPI fue, tras los Orígenes del español, la empresa más ambiciosa que abordó la filología española en el siglo XX. De él habrían de salir monografías que cambiarían completamente el panorama de la dialectología española”, según apunta José Jesús De Bustos.
En la presentación del libro, Vicent García y Santi Cortés señalan que el Atlas Lingüístico de la Península Ibérica fue “sin lugar a dudas, la empresa más importante de la geografía lingüística española durante los años de la República y de la primera posguerra”. De hecho, “aún hoy, concita el interés de numerosos investigadores”.
Para el epílogo de esta obra, se ha contado con la aportación del filólogo David Heap, profesor de la Universidad of Western Ontario de Canadá, recuperador del ALPI (Atlas Lingüístico de la Península Ibérica) y director de www.alpi.ca

Cabe recordar que Vicent García Perales, profesor de la Universidad CEU Cardenal Herrera de Valencia, ofreció una conferencia sobre “Tomás Navarro Tomás y el Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI)”, en el acto de clausura de la exposición que sobre la obra y figura de Tomás Navarro Tomás tuvo lugar en el C.C. San Sebastián de La Roda del 23 de octubre al 13 de noviembre de 2009, cedida por el Instituto de Estudios Albacetenses. Un emotivo acto en el que también intervino por videoconferencia, desde Canadá, David Heap, y vía teléfono, desde EE.UU., la hija de T.N.T., Joaquina Navarro.

dissabte, 20 de febrer del 2010

Presentación del libro-epistolario en LA RODA (Albacete), pueblo natal de T. Navarro Tomás
















PRESENTACIÓ DEL LLIBRE A LA RODA

26 DE FEBRER DE 2010
19.30H, Biblioteca



Descarrega l'Agenda Cultural completa de Febrer de 2010 de La Roda:

http://www.laroda.es/cultura%5F2/imagenes/programacion.pdf


==============================================

dissabte, 13 de febrer del 2010

Ràdio 9 (autonómica valenciana)

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE PER LA RÀDIO
HUI (13 FEBRER 2010), EN RÀDIO 9

AMÀLIA GARRIGÓS M'HA OFERIT L'OPORTUNITAT DE PARLAR DE L'EPISTOLARI DE L'ALPI
Ha sigut d'una manera molt desenfadada, tranquil.la, amena, plena d'anècdotes.

AUDIO DEL PROGRAMA: http://www.youtube.com/watch?v=t4-S_TrSLEo



=====

TRANSCRIPCIÓ:


[Versió ERWIN Clarinets...]

[...]

1' 35''

– Vicent G. Perales és filòleg. És impulsor de l’ALPI.
Conta als oients, amb la teua capacitat divulgativa, què és l’ALPI.


– Això de ser impulsor... és una ditxa.
L’ALPI és del segle XX. És un salvador de paraules. És un instrument que van inventar els filòlegs, s’adonaven que les paraules tradicionals dels nostres iaios anaven morint. I aleshores van anar per tot Espanya; es van fer més de 500 pobles. En 1935 i en 1934 van estar ací a la Comunitat Valenciana, van fer 41 pobles. Ells feien enquestes a persones majors, sobretot HÒMENS, perquè dones creien que no tenien les característiques adequades entre cometes; persones majors, que no havien viatjat, que no tenien estudis. Imagineu-se que estan buscant la relíquia dialectal.

– Per tant, eixa relíquia dialectal es va fer un treball de camp, es va recollir, però per quins llocs van anar?

– Ací a la CV es distingix la zona castellanoparlant de la zona valencianoparlant. En la zona cast. hi havia 15 pobles: Castillo de Villamalefa, Fanzara, Teresa de Viver, Azuebar, Ademuz, Tuejar, Marines, Caudete, Pedralba, Godelleta, Dos Aguas, Teresa de Cofrentes, Anna, Monforete, Dolores. I de la zona valencianoparlant, pobles molt xicotets: Cinctorres, Peníscola (en aquella època, anys 30), Vistabella, Beniopa, Llanera de Ranes, Moixent, Biar, el Pinós, Campello, Crevillent...
Tot això ho pot buscar la gent a Internet si posen “Atlas Lingüístico de la Península Ibérica”. I realment jo agraïsc que m'hàgeu acceptat esta telefonada perquè el que realment publiquem ara es un epistolari, el gènere aquell d'escriure cartes que no pensaven que anaven a publicar-les.
Nosaltres ara, un investigador que és Santi Cortes i jo mateix, hem seleccionat 322 cartes de com es feien estes enquestes, dels anys 30, dels grans de la filologia, on estava TNT, al qual vam fer un homenatge a Ràdio 9 fa poc.

– Ací, en el Jardí.

– Exacte. I estava també Menéndez Pidal. Nosaltres hem seleccionat més de 300 cartes de més de 1000. Però totes no podien ser; l’editorial no ens deixava tantes cartes. Publicacions de la Universitat de València, el servici de Publicacions, ara ha tret el llibre. Es diu “La historia interna del ALPI”. Els autors són Santi Cortés, que és qui ha dirigit el projecte, i després hem fet viatges per arxius de tot Espanya, per recuperar totes estes cartes que no tenen desig de pervivència. Sóon cartes que s’escrivien entre ells. I escrivien fins i tot les picabaralles que tenien entre ells. Crida l’atenció, per exemple...

– Però una cosa, de quines estem parlant?

– Perdó?

– De quines llengües estem parlant. Has anomenat el valencià, el castellà, perquè és l’Atlas Lingüístic de la Península Ibèrica.

– Sí, en principi es volia fer només un atles d'Espanya, però després es va decidir que també entrava Portugal, també Andorra i que entrara la Catalunya Nord. El que no va entrar era Canàries, Andorra, Madeira, esta zona que és més diguem-ne aïllada. Les Illes Balears sí que van entrar. Estem parlant de les tres llengües romàniques, el català-valencià-balear, el castellà i el gallec-portugués. Perquè el basc tampoc es va incloure.

– Les conclusions que es poden extraure de l’ALPI sobretot és la riquesa de la varietat de la llengua, dels dialectes especialment.

– Exacte. Una de les conclusions és la capacitat que tenim de, en una mateixa llengua, pintar de diverses maneres. És com si tinguérem una paleta de colors, amb el roig, però hi ha 50 rojos, i això els comunicadors ja sabem que necessitem diferents matisos. I l’ALPI, diguem-ne, que comprova, demostra que hi ha una riquesa cultural impressionant. Eixa eina màgica que tenim, que és la llengua, que igual servix per a cridar els animals que per a cridar les persones, que té una varietat impressionant.

– Ja ens has explicat que l’han fet filòlegs compromesos amb la realitat de la llengua, que consideraven la globalització com a fenomen negatiu, perquè es destruïa el parlar tradicional i quotidià. El llibre que publiqueu retrata la societat del segle passat, perquè són cartes escrites per filòlegs.

– Exacte. Podríem dir en eixe sentit que són filòlegs conservadors. Penseu que els professors de llengua, si fóra per nosaltres, parlaríem llatí encara, perquè sempre estem conservant. Aleshores era gent com TNT, Ramón Menéndez Pidal, M. Sanchis Guarner, etc., dels més coneguts, que volien rescatar eixe patrimoni com quan tens un moble vell, que hui en dia hi ha qui el rescata, el pinta i se'l posa a sa casa. Jo crec que és el mateix. Als anys 30, als iaios, se'ls feien enquestes, s’agarraven eixes paraules; jo crec que actualment podem agarrar estes paraules, les podem pintar i les podem utilitzar en la llengua que tenim actualment. Paraules del tipus rompre el dia, garbes, manolls, el llibrell, mugrons, parpelles, és a dir, paraules tradicionals valencianes que han anat trencant-se a poc a poc i que s’han recuperat en este projecte.
El problema és que este projecte és tan ambiciós com desgraciat, perquè el projecte no s’ha publicat, el que hem publicat són les cartes. Però el que eren els mapes, que es volien fer de tota la Península Ibèrica, no s’han publicat.
Nosaltres hem triat un número potser simbòlic, hem triat de 1910 a 1976: són 66 anys de cartes. És un número, del dimoni potser. És un projecte tan desgraciat que li toca la desgràcia fins i tot en el període d'anys que hem triat.

– Comença així la cançó de Toquiño, perquè m'ha agradat perquè es tracta que la vida està en les teues mans, que és un llenç semblant que tu has de pintar, i que tu has de posar els teus propis colors. En portuguès.
Ens deies que les llengües, en este treball, l’ALPI, es demostra que la llengua és una paleta de colors amb la qual podem riure, plorar, dibuixar, pintar, dibuixar... els animals i les coses, però de diferents maneres, depenent del lloc on ens trobem.


– La gent pensa sempre que hi ha una manera correcta de dir les coses. Però no hi ha una manera, sinó que hi ha deu o quinze, depenent del matís que tu vulgues donar a la paraula.

– Posa un exemple concret!, és possible?

– En pilles un poc així, però... no és el mateix, si vols que pose un exemple exagerat, no és el mateix quan diem que anem a fer de ventre, que anar al wàter, que anar a l’excusat, o al comú... cada variant té el seu moment concret. En una conferència en públic no diríem que..., sempre adaptes al context.

– És de veres, anar a fer de ventre.

– O anar a fer floretes, que diem al meu poble. I diem “torca'm el florero”.

– Bo, vos done l’enhorabona. I si els oients estan interessats, que ho consulten en la pàgina web de l’ALPI, perquè ací està tota la informació.

– Tinc un blog on recull tota la informació actualitzada, que és atlaslinguisticodelapeninsulaiberica.blogspot.com.

– Vicent Garcia Perales, un bes, moltíssimes gràcies per compartir els teus treballs amb nosaltres.


– Igualment, una abraçada.

=======

dijous, 4 de febrer del 2010

EL ROTATIVO (periódico del CEU de Valencia)



Página 22, Cultura

http://www.uch.ceu.es/principal/rotativo/web/documentos/2_2010/valencia/VALENCIA3_02_02_2010.pdf


García i Cortés rescaten cartes de filòlegs del segle XX en un epistolari
Nuria Moreno – 3r PERIODISME

Segurament no tothom és conscient que a les comarques del nord i sud de la Comunitat Valenciana per a dir ‘maíz’ utilitzen la forma ‘panís’ i al centre ‘dacsa’, entre altres. L’escola espanyola de Filologia, amb Menéndez Pidal al capdavant, va decidir a principi del segle XX incloure aquest exemple i altres en un atles lingüístic de tota la Península Ibèrica i finalment el projecte es va anomenar Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI). Després de mig segle sense publicar- se aquesta empresa (el primer i únic volum data de 1962), ara acaba d’eixir al carrer un epistolari on es publica la correspondència entre els protagonistes de l’ALPI, davall el títol La historia interna del Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI). Correspondencia (1910-1976), Publicacions de la Universitat de València, 2009.

“La publicació és fruit de molts anys de treball, atesa l’envergadura del projecte i el fet que els materials estigueren dispersos arreu de diferents arxius, públics i privats”, comenta Vicent García Perales, professor de la Universitat CEU Cardenal Herrera i un dels autors d’aquesta obra junt a Santi Cortés. Així, entre altres, les cartes estan signades per especialistes de la talla dels valencians M. Sanchis Guarner i Rafael Lapesa, l’asturià L. Rodríguez-Castellano, el mateix Menéndez Pidal o T. Navarro Tomás (de qui el CEU commemorava els 125 anys del naixement i 30 de la seua mort el passat 29 d’octubre). Així, el punt de partida del llibre és desembre de 2006.

“Cortés em va oferir les cartes que ell tenia i començàrem a analitzar-les i a completar-les en arxius repartits per tot el país”, explica García Perales, qui considera que el llibre és molt important perquè aporta informació tant personal com filològica entre els protagonistes d’aquell temps. De fet, va ser Sanchis Guarner l’encarregat de dirigir i publicar el Volum I, des de Palma i des de València.

divendres, 29 de gener del 2010

Hui, en el suplement cultural "Posdata" del periòdic valencià Levante-EMV, Santi Cortés publica este interessant article:

http://medias.levante-emv.com/documentos/2010-02-05_DOC_2010-01-29_01_18_18_posdata.pdf





EPISTOLARIO
Correspondència entre lingüistes

Santi Cortés i Vicent Garcia Perales recuperen la història interna amb les peripècies que envoltaren la publicació de l’Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI), de Tomás Navarro Tomás._3


Levante EL MERCANTIL VALENCIANO VIERNES, 29 DE ENERO DE 2010 Posdata 3

La geografia lingüística

Epistolari

Un epistolari que correspon a més de 300 cartes entre les persones que participaren en l’obra més desditxada de la filologia hispànica, l’Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI). Un treball editat per la Universitat de València a càrreg de Santi Cortés y Vicent Garcia Perales.

POR SANTI CORTÉS

El 1962, l’edició dels nou volums —un de fonètica, vuit de lèxic— de l’ALPI, l’obra cabdal de la geografia lingüística peninsular del segle passat, va quedar interrompuda per causes sobretot de caràcter econòmic. De fet, només pogué editar-se’n el primer volum, la resta foren postergats i caigueren en un període de letargia que ha durat fins a la meitat de la dècada dels noranta en què el dialectòleg canadenc David Heap va cridar-hi l’atenció. D’un temps ençà, doncs, l’ALPI ha tornat a situar-se en el punt de mira de les preocupacions de nombrosos investigadors, els quals s’hi senten atrets no sols per la voluntat de recuperar uns materials injustament oblidats, sinó també per la riquesa d’informacions dialectals i etnogràfiques que amaguen els més de 1.000 qaderns utilitzats en el curs de la investigació.

Recordem que l’ALPI és una col•lecció de més de 1.200 preguntes dutes a terme en més de 500 localitats de la península ibèrica, el resultat de les quals havia de concretar- se en mapes lingüístics que explicaren les varietats fonètiques, morfosintàctiques i lèxiques de les tres llengües romàniques peninsulars. Es tracta d’una obra per a professionals, un lector normal no en sabria què fer; en canvi l’especialista hi troba els matisos fonètics més insospitats (l’ALPI discrimina més de 200 vocals), a banda d’un material de primera mà recollit als anys trenta del segle passat.

Fou obra del professor Tomás Navarro Tomás ajudat d’una colla de filòlegs procedents dels distints dominis lingüístics peninsulars, entre els quals els portuguesos Armando Nobre de Gusmão i Luis F. Lindley Cintra, l’asturià Lorenzo Rodríguez-Castellano, el gallec Aníbal Otero, el mallorquí Francesc de B. Moll, el valencià Manuel Sanchis Guarner i l’hispanista americà Aurelio M. Espinosa (fill). L’any 1930 quan el Centro de Estudios Históricos de Madrid, dirigit per Ramón Menéndez Pidal, va iniciar-ne els tràmits per a l’elaboració, només uns quants països (França, Itàlia i Suïssa) disposaven d’atles lingüístics; ara però, transcorregudes unes quantes dècades, n’hi ha a centenars perquè cada país i fins i tot cada regió n’ha confegit el seu.

A hores d’ara s’ha creat una pàgina web www.alpi.ca on es poden consultar bona part dels quaderns de camp que transcriviren els enquestadors; s’ha posat en marxa també el projecte d’edició electrònica de l’obra completa a càrrec d’un equip de filòlegs lligats al CSIC i recentment, Publicacions de la Universitat de València ha editat el llibre La historia interna del Atlas Lingüístico de la Península Ibérica. Correspondencia (1910-1976), sota la direcció de qui subscriu amb la col•laboració de Vicent Garcia Perales. Ni cal dir que es tracta d’una mostra representativa, unes 322 cartes, de l’intercanvi epistolar que aquest projecte fou capaç de generar. Un projecte, insistim, que constituí la tasca científica més significativa de la filologia espanyola del segle XX i és per això que calia exhumar-ne les cartes perquè esdevenen imprescindibles per a un coneixement minuciós del procés d’execució, perquè és imperatiu traure a la llum —escolat quasi mig segle des de la publicació del primer volum i amb motiu de la commemoració d’enguany (2009) en record de don Navarro Tomás en el 30 aniversari de la seua mort i el 125 del seu naixement— l’immens patrimoni epistolar que acompanyà una empresa de tant de calat, perquè constitueix un suport documental ineludible per a futurs treballs, perquè explica molts detalls que han estat ignorats o mal coneguts, perquè aporta als estudiosos actuals de l’atles la visió dels personatges que el feren possible, i perquè constitueix un homenatge a aquests, els quals trigaren gairebé tres dècades a veure els resultats d’un projecte a què dedicaren els millors anys de la seua vida.








dijous, 28 de gener del 2010














http://portaldexativa.es/sanchis-guarner-i-latlas-linguistic-peninsular/

Sanchis Guarner i l'atlas lingüístic peninsular
27 Gener, 2010 -
El canadenc David Heap (dreta), epiloguista, amb els autors valencians del llibre Vicent Gª. Perales (mig) i Santi Cortés (esquerra). València, maig de 2005

(Vicent Garcia Perales).- Segurament no tothom és conscient que a les comarques del nord i del sud del País Valencià per a dir ‘maíz’ usem la forma panís, i a les centrals ens hi referim amb el nom de dacsa, i també daza, adaza, araza en la zona xurra. O bé, que també són vives en estos pobles castellanoprlants les variants algez, masclo, suco, calzas, boira, regalicia, empeltar,etc.
I si ho visualitzàrem en un mapa lingüístic? És el que s’anomenen ‘atles lingüístics’. Això és el que va pensar l’escola espanyola de Filologia, al cap de la qual hi havia Ramón Menéndez Pidal: elaborar el que seria l’Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI).
Era principi del segle XX i Espanya no tenia encara un ‘atles nacional’, per la qual cosa es va plantejar de fer un atles lingüístic que ens situara en l’òrbita europea del moment. Menéndez Pidal, aleshores, va encarregar la tasca al fonetista Tomás Navarro Tomás, qui es va encarregar d’ensinistrar tres equips de filòlegs per a les tres llengües romàniques peninsulars: el castellà, el gallec-portugués i el català-valencià-balear.
L’ALPI, doncs, és un projecte ingent i ambiciós, però el temps li va passar factura: només es va publicar un volum de fonètica (CSIC, 1962), coordinat pel valencià Manuel Sanchis Guarner, començat a Mallorca (on estava exiliat) i acabat a València.
El que coneixem amb les sigles ALPI correspon d’una part a este únic volum, i d’una altra part són les enquestes inèdites que es van dur a terme per Espanya, Andorra i Portugal durant els anys 30. En total, més de 500 pobles hi van tenir cabuda. Buscaven dos informants per cada punt d’enquesta, hòmens, d’edat avançada, sense estudis i oriünds de la localitat. L’enquesta: 1247 preguntes. Solien romandre dos dies sencers en el poble. Buscaven, en definitiva, les relíquies dialectals, les recialles lingüístiques fossilitzades en els usuaris de la llengua a través dels segles.
Com tants altres projectes, el drama de la Guerra Civil va truncar el projecte. Navarro Tomás, aleshores director de la Biblioteca Nacional, va ser l’encarregat de salvar les obres culturals (llibres, quadres del Museu del Prado, l’ALPI), de tal manera que els va traslladar a València en esclatar la guerra. Finalment, l’ALPI va viatjar a França (Navarro creuà la frontera amb Antonio Machado) i als EUA, on es van depositar en la Columbia University, d’on passà a ser professor.
Com que els anys passaven i el projecte quedava en l’oblit, Navarro va tornar els materials al CSIC de Madrid. Precisament van ser el valencià Sanchis Guarner i l’asturià Lorenzo Rodríguez-Castellano els encarregats de viatjar a Nova York i recollir-hi les enquestes, juntament amb instruccions precises del mestre Navarro Tomás per editar-ne els mapes amb el mètode rigorós que els havia caracteritzat.

L’epistolari de l’ALPI
L’Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI) és una obra coral. Hi van participar moltíssimes persones. Hi van almerçar els feliços anys de la joventut autors com Sanchis Guarner. Cap recompensa van obtenir, només la desgràcia de vore passar els anys sense que els deu volums previstos es publicaren. Segurament per falta de diners (els costos del Volum I van ser elevadíssims), o bé per falta d’entesa entre Sanchis i els col·laboradors.
Això és el que demostra l’espistolari que acaba de publicar-se (PUV, 2009). Davall el títol La historia interna del Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI). Correspondencia (1910-1976), els investigadors Vicent Garcia Perales i Santi Cortés trauen a la llum 322 cartes seleccionades entre les més de mil localitzades. La publicació és fruit de més de cinc anys de treball, atesa l’envergadura del projecte i el fet que els materials estigueren dispersos arreu de diferents arxius, públics i privats.
El llibre, que té més de 500 pàgines, edita de manera molt acurada i detallada la correspondència entre les persones que directament o indirectament estaven implicades en el macroprojecte de l’ALPI. Inclou una Introducció (on fa repàs de la història de l’ALPI i l’actualitza amb les dades epistolars), un índex de noms citats, una bibliografia sobre l’ALPI i un plec de 30 pàgines i 45 imatges (impreses en paper especial). Així mateix, la presentació la firma José Jesús de Bustos Tovar (Fundación Menéndez Pidal) i actua d’epiloguista el canadenc David Heap [].
Entre altres, les cartes estan firmades per: Tomás Navarro Tomás (104), M. Sanchis Guarner (75), Lorenzo Rodríguez-Castellano (61), Aníbal Otero (32), R. Menéndez Pidal (14), F. de B. Moll (11), Rafael de Balbín (10), A. M. Espinosa (8), L. F. Lindley Cintra (8), Rafael Lapesa (2), N. de Gusmao (2), A. Griera (1).

Com a curiosistats històriques, els autors destaquen que:

  • TNTva marcar la generació de filòlegs espanyols de la primera meitat del s. xx, entre els quals destaquem el valencià M. Sanchis Guarner.
    TNT nasqué a La Roda (Albacete), però els pares eren de Villena.
    TNT es traslladà durant la Guerra Civil a València. Ell, com a director de la Biblioteca Nacional, s’encarregà de traslladar molts llibres, quadres del Museu del Prado, materials de l’ALPI… a València. Allí treballà en la Universitat de València.
    TNT passa la frontera amb Antonio Machado (i un grup). Quasi un mes després de passar la frontera, Machado mor, i tres dies després, mor sa mare (que anava amb ells).
    TNT s’exilia a Nova York i mai més, per idees polítiques republicanes, tornà a Espanya.
    TNT torna al CSIC (antic CEH) els materials de l’ALPI a mans del valencià Sanchis Guarner i l’asturià Rodríguez-Castellano, que s’havien desplaçat expressament a Nova York entre 1950 i 1951.
    L’encarregat de dirigir la publicació de l’ALPI fou Sanchis Guarner. De primer fixà l’oficina de l’ALPI a Palma de Mallorca i després a València.
    L’ALPI només va vore la llum amb un únic volum publicat en 1962 (75 mapes de fonètica). Posteriorment els materials es van perdre en arxius personals, fins que el professor canadenc els va aconsegur reunir en els anys 90. Actualment, part d’estos materials es poden consultar en la web.
    El futur: El CSIC ha mamprés un grup d’investigació per publicar on line els materials de l’ALPI recuperats pel canadenc David Heap.

dimarts, 26 de gener del 2010

Periòdic digital L'INFORMATIU




AHIR PUBLICAVA EN EL DIARI DIGITAL L'Informatiu ESTE ARTICLE:

http://www.linformatiu.com/nc/oci-i-cultura/detalle/articulo/guarner-i-la-creacio-de-latles-lingueistic


Guarner i la creació de l’Atles lingüístic

Es publica la correspondència entre filòlegs de l’ALPI, un projecte ambiciós, però desgraciat en què Sanchis Guarner tingué un paper decisiu.

VICENT GARCIA PERALES. 25 gener 2010


Segurament no tothom és conscient que a les comarques del nord i del sud del País Valencià per a dir ‘maíz’ usem la forma panís, i a les centrals ens hi referim amb el nom de dacsa, i també daza, adaza, araza en la zona xurra. O bé, que també són vives en estos pobles castellanoprlants les variants algez, masclo, suco, calzas, boira, regalicia, empeltar,etc.

I si ho visualitzàrem en un mapa lingüístic? És el que s’anomenen ‘atles lingüístics’. Això és el que va pensar l’escola espanyola de Filologia, al cap de la qual hi havia Ramón Menéndez Pidal: elaborar el que seria l’Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI).

Era principi del segle XX i Espanya no tenia encara un ‘atles nacional’, per la qual cosa es va plantejar de fer un atles lingüístic que ens situara en l’òrbita europea del moment. Menéndez Pidal, aleshores, va encarregar la tasca al fonetista Tomás Navarro Tomás, qui es va encarregar d’ensinistrar tres equips de filòlegs per a les tres llengües romàniques peninsulars: el castellà, el gallec-portugués i el català-valencià-balear.

L’ALPI, doncs, és un projecte ingent i ambiciós, però el temps li va passar factura: només es va publicar un volum de fonètica (CSIC, 1962), coordinat pel valencià Manuel Sanchis Guarner, començat a Mallorca (on estava exiliat) i acabat a València.

El que coneixem amb les sigles ALPI correspon d’una part a este únic volum, i d’una altra part són les enquestes inèdites que es van dur a terme per Espanya, Andorra i Portugal durant els anys 30. En total, més de 500 pobles hi van tenir cabuda. Buscaven dos informants per cada punt d’enquesta, hòmens, d’edat avançada, sense estudis i oriünds de la localitat. L’enquesta: 1.247 preguntes. Solien romandre dos dies sencers en el poble. Buscaven, en definitiva, les relíquies dialectals, les recialles lingüístiques fossilitzades en els usuaris de la llengua a través dels segles.

Com tants altres projectes, el drama de la Guerra Civil va truncar el projecte. Navarro Tomás, aleshores director de la Biblioteca Nacional, va ser l’encarregat de salvar les obres culturals (llibres, quadres del Museu del Prado, l’ALPI), de tal manera que els va traslladar a València en esclatar la guerra. Finalment, l’ALPI va viatjar a França (Navarro creuà la frontera amb Antonio Machado) i als EUA, on es van depositar en la Columbia University, d’on passà a ser professor.

Com que els anys passaven i el projecte quedava en l’oblit, Navarro va tornar els materials al CSIC de Madrid. Precisament van ser el valencià Sanchis Guarner i l’asturià Lorenzo Rodríguez-Castellano els encarregats de viatjar a Nova York i recollir-hi les enquestes, juntament amb instruccions precises del mestre Navarro Tomás per editar-ne els mapes amb el mètode rigorós que els havia caracteritzat.

L’epistolari de l’ALPI
L’Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI) és una obra coral. Hi van participar moltíssimes persones. Hi van almerçar els feliços anys de la joventut autors com Sanchis Guarner. Cap recompensa van obtenir, només la desgràcia de vore passar els anys sense que els deu volums previstos es publicaren. Segurament per falta de diners (els costos del Volum I van ser elevadíssims), o bé per falta d’entesa entre Sanchis i els col·laboradors.

Això és el que demostra l’espistolari que acaba de publicar-se (PUV, 2009). Davall el títol La historia interna del Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI). Correspondencia (1910-1976), els investigadors Vicent Garcia Perales i Santi Cortés trauen a la llum 322 cartes seleccionades entre les més de mil localitzades. La publicació és fruit de més de cinc anys de treball, atesa l’envergadura del projecte i el fet que els materials estigueren dispersos arreu de diferents arxius, públics i privats.

El llibre, que té més de 500 pàgines, edita de manera molt acurada i detallada la correspondència entre les persones que directament o indirectament estaven implicades en el macroprojecte de l’ALPI. Inclou una Introducció (on fa repàs de la història de l’ALPI i l’actualitza amb les dades epistolars), un índex de noms citats, una bibliografia sobre l’ALPI i un plec de 30 pàgines i 45 imatges (impreses en paper especial). Així mateix, la presentació la firma José Jesús de Bustos Tovar (Fundación Menéndez Pidal) i actua d’epiloguista el canadenc David Heap.

Entre altres, les cartes estan firmades per: Tomás Navarro Tomás (104), M. Sanchis Guarner (75), Lorenzo Rodríguez-Castellano (61), Aníbal Otero (32), R. Menéndez Pidal (14), F. de B. Moll (11), Rafael de Balbín (10), A. M. Espinosa (8), L. F. Lindley Cintra (8), Rafael Lapesa (2), N. de Gusmao (2), A. Griera (1).

dimarts, 19 de gener del 2010

llibre ja a la venda


EL LLIBRE JA ESTÀ A L'ABAST DE TOTHOM...


Este matí he passat per Publicacions de la Universitat de València (PUV), editora del llibre de l’epistolari de l’ALPI i he rebut gran alegria en comprovar que el llibre es trobava ja a la prestatgeria que dóna al carrer de les Arts Gràfiques.

Ací transcric la contraportada del llibre, tot avisant que el teniu disponible per demanar-lo a PUV al preu de 35 euros. Les dades concretes, baix de tot.

Gràcies per adquirir-lo. És un bon regal d’amic, perquè són cartes escrites sense pensar que algun dia es publicarien i, per tant, mostren els pensaments més personals dels “escriptors”. Podeu encomanar-lo en http://puv.uv.es/.

Entre altres, les cartes estan firmades per: Tomás Navarro Tomás (104), M. Sanchis Guarner (75), Lorenzo Rodríguez-Castellano (61), Aníbal Otero (32), R. Menéndez Pidal (14), F. de B. Moll (11), Rafael de Balbín (10), A. M. Espinosa (8), L. F. Lindley Cintra (8), Rafael Lapesa (2), N. de Gusmao (2), A. Griera (1).


Vicent


FITXA TÈCNICA:
http://puv.uv.es/product_info.php?products_id=24204&osCsid=a608c080a9be8c55cef5cc84d1a974e9

La historia interna del Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI)

Santi Cortés Carreres, Vicent García Perales, eds.

Col·lecció: FORA DE COL·LECCIÓ
ISBN: 978-84-370-7478-8
Matèria: FILOLOGIA
Idioma: castellano

Any ed.: 2009
Enquadernació: cartoné
Format: 17 x 24 cm.
Pàgines: 516 pp.
PVP/Iva: 35.00EUR


Distribució:
http://puv.uv.es/distribucionpdf/distribucion.pdf?osCsid=a608c080a9be8c55cef5cc84d1a974e9




CORTÉS, Santi – Vicent GARCIA PERALES (2009): La historia interna del Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI). Correspondencia (1910-1976), Valencia, Publicacions de la Universitat de València (PUV).


(Contraportada)


Este libro, que transcribe 322 cartas de los protagonistas de aquella magnífica aventura científica que fue el ALPI –seleccionadas de entre las más de mil localizadas en archivos públicos y privados, y clasificadas cronológicamente por períodos significativos–, es una historia interna de los intentos para construir una parcela de la ciencia lingüística, la dialectología y la geografía lingüística, a la altura de lo que existía en otros países europeos. Su interés reside no sólo en el valor testimonial que poseen los textos epistolares, que dan cuenta de los hechos acaecidos durante más de medio siglo en torno a este proyecto científico, sino en que dan a conocer cómo vieron y vivieron sus autores la elaboración de un proyecto científico ambicioso, que estuvo rodeado de mil incidentes, el mayor de los cuales fue la gran tragedia de la guerra civil española y el posterior exilio de gran parte de los materiales.

Santi Cortés (el Puig de Santa Maria, 1954) es doctor en Filología Catalana y catedrático de enseñanza secundaria. Está especializado en historia de la cultura valenciana y es autor de un buen número de publicaciones historiográficas, algunas de las cuales le han hecho merecedor de diversos premios.

Vicent García Perales (Xàtiva, 1970) es doctor en Filología Catalana y profesor de la Universidad CEU Cardenal Herrera en las especialidades de Lengua y Comunicación, y Consultor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Su tesis doctoral, aún inédita, versó sobre el ALPI de la zona valenciana.

dilluns, 21 de desembre del 2009



El ALPI renace en día capicúa 21-12
Se publica el epistolario del Atlas en 2009, año de la celebración de los 125 años del nacimiento y 30 de la muerte de “don Capicúa”, Tomás Navarro Tomás (TNT)


Hoy lunes, 21 de diciembre, he visto por primera vez y he tenido en las manos el libro que habíamos anunciado durante los últimos meses:

CORTÉS, Santi – Vicent GARCIA PERALES (2009): La historia interna del Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI). Correspondencia (1910-1976), Valencia, Publicacions de la Univerrsitat de València (PUV).











*********************************************

Ya podemos poner nombre y apellidos a uno de los proyectos en que hemos invertido largas horas de esfuerzo para que llegue a la comunidad investigadora. Efectivamente, mi compañero Santi Cortés y yo estamos contentos de poder presentar a la Filología Hispánica –y por qué no, a la internacional– los entresijos del Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI), tal como los hemos investigado a través de la correspondencia, una serie de más de mil cartas, de las cuales hemos seleccionado 322, por razones obvias.

De momento el libro estará disponible en las librerías a partir de mediados de enero, aunque ya podemos confirmar que la fecha de publicación es 2009, precisamente una fecha que tanto significa para el ALPI, un año en el que hemos rendido merecido homenaje a don Tomás Navarro Tomás (La Roda, 1884 – Northampton, EE.UU., 1979), en el 125 aniversario de su muerte y 30 de su óbito, tal como hemos publicado en este blog en diversas ocasiones.

Agradecemos de antemano las felicitaciones, que hacemos extensibles a una de las personas más implicadas en el libro. Hablamos de Maite Simón, editora de PUV, a quien agradecemos su esfuerzo para que se cumpliera la publicación en fecha de 2009, que nosotros hemos llamado Año TNT.



Eisenhower y el ALPI: medio siglo después
El 23 de diciembre de 1959 el presidente de los EE.UU. visitó a Franco


Efectivamente, pasado mañana se cumplirá medio siglo de la visita de Dwight David Eisenhower, presidente de los Estados Unidos, al régimen de Franco. Y este hecho tuvo secuelas de diversa índole, sobre todo políticas y sociales (El País, 21/12/2009).

Y también no podría faltar su repercusión en la marcha de las reuniones entre los ‘actores’ del ALPI, el proyecto por excelencia de la Filología Hispánica, que por esas fechas ya había alcanzado casi su plenitud (M. Sanchis Guarner a Francisco del Castillo, enero de 1960: “Me place felicitarle el año nuevo, del cual podemos pronosticar ya sin miedo alguno que será en el que aparecerá el ALPI”), pero que no vería cumplido su sueño hasta dos años más tarde (ALPI, volumen I, 1962).

Como nota curiosa, pues, transcribimos parte de una carta de M. Sanchis Guarner a R. de Balbín, de 8 de diciembre de 1959. Sirva de preámbulo a la aparición del libro que recopilará más de 300 cartas entre los participantes de esta magna obra que fue el ALPI, y que próximamente se podrá adquirir:

CORTÉS, Santi – Vicent GARCÍA PERALES (2009), La historia interna del Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI). Correspondencia (1910-1976), Valencia, Publicacions de la Univerrsitat de València.

Carta 255, página 362.

M. Sanchis Guarner a R. de Balbín

Valencia, 9 de diciembre de 1959

Sr. D. Rafael de Balbín.
Madrid

[...]


Pensaba haberte propuesto una reunión de Rodríguez-Castellano y yo contigo antes de Navidad, pero el viaje de Eisenhower la dificulta.* Te propongo la fecha del 3 al 6 de Enero. Insisto en que lo más urgente es poder disponer de alguna cantidad para pagar al dibujante.

Te abraza

M. Sanchis Guarner

Carta mecanografiada con membrete impreso (Instituto Nacional de Enseñanza Media / “San Vicente Ferrer” / Valencia / Profesorado)
Archivo Documental del Centro de Humanidades. Consejo Superior de Investigaciones Científicas

*Dwight David Eisenhower (Denison, Texas, 1890−Washington, 1969). Político y militar estadounidense. Presidente de los EEUU entre 1953 y 1961 y responsable de la llamada Doctrina Eisenhower que tenia como objetivo neutralizar la influencia soviética. Visitó España en 1959: el día 23 de diciembre fue recibido por Franco en Madrid.

dilluns, 16 de novembre del 2009

HOMENAJE A TNT EN SU PUEBLO NATAL
(LA RODA, 13-11-2009)

CONVERSACIÓN TELEFÓNICA CON SU HIJA:
http://www.youtube.com/watch?v=FeUUu_h4BNY
















Monumento a TNT (La Roda)
VGP junto a Sonia de la Banda (concejala de cultura) y los dos sobrinos nietos de TNT, Roque Navarro (izq.) y Roque Andrés.






________________________________________
HOMENAJE A TOMÁS NAVARRO TOMÁS

Interesante y emotivo acto de clausura de la exposición sobre TNT

Vicent García Perales, profesor de la Universidad CEU Cardenal Herrera (Valencia), ofreció una conferencia basada en el ALPI de TNT; con las intervenciones de Joaquina Navarro, vía teléfono desde EE.UU., y David Heap, desde Canadá, por videoconferencia
16/11/2009 / Gabinete de Prensa
El pasado viernes día 13 de noviembre, en el Centro Cultural San Sebastián, tuvo lugar un emotivo acto de clausura de la exposición que sobre Tomás Navarro Tomás (La Roda, 1884 - Northampton, EE.UU., 1979) se ha ofrecido en La Roda, cedida por el Instituto de Estudios Albacetenses.
El acto estuvo presidido por la concejala de Cultura, Sonia de la Banda, y contó con la participación del Doctor en Filología por la Universidad de Valencia, Vicent García Perales (Xátiva, 1970), cuya conferencia versó sobre “Tomás Navarro Tomás y el Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI)”.
En el transcurso de la misma, también se tuvo ocasión de conectar por videoconferencia desde Canadá con el profesor David Heap, titular de Lingüística Románica en la Universidad de Western Ontario y quien iniciara años atrás la loable tarea de recuperar los cuadernos no publicados del ALPI (Atlas Lingüístico de la Península Ibérica) y director de www.alpi.es .
También se realizó simultáneamente una conexión telefónica con EE.UU., donde reside Doña Joaquina Navarro Guirao, de 93 años de edad, hija de Tomás Navarro Tomás. Una llamada cargada de emotividad que pudieron seguir todos los presentes al acto y en la que la hija de TNT habló de la figura de su padre, recuerdos de La Roda y sus gentes, familiares, así como del carácter concienzudo y pertinaz del filólogo rodense en su trabajo.
Por su parte, David Heap, hizo alusión su visita al Instituto de Estudios Albacetenses en años pasados, y también a la realizada hace escasamente dos semanas a la hija de Tomás Navarro Tomás; al tiempo que conversó con Vicent García y habló al público en general sobre su trabajo en torno al ALPI y de la página www.alpi.es
En su exposición Vicent García destacó que el ALPI es “una de las obras más ambiciosas de la Filología Hispánica”, pero a su vez “desdichada y olvidada”, rodeada por infinidad de vicisitudes. Recordó que el ALPI es el fruto del intento de Menéndez Pidal y TNT de “salvar el dialecto”, la lengua viva de nuestro país, y de “situar España en el ámbito europeo. M. Pidal confió la dirección del ALPI a TNT, dando lugar a 525 encuestas en pequeños pueblos para atesorar auténticas “reliquias dialectales”, puesto que el 90% de las encuestas se realizaron entre 1931 y 1936 (preguerra), el 10% restante se llevaron a cabo en los años cincuenta. El resultado de este trabajo se reflejó en diversos mapas (ALPI, 1962), primer y único volumen de los 10 proyectados; ya que con la guerra civil española el trabajo del ALPI se vio interrumpido.
Vicent García expuso algunos ejemplos de los resultados dados en las encuestas en pueblos como Munera y Tarazona, ya que La Roda por aquel entonces ya era una gran población, con más habitantes de los que aconsejaba el estudio. El ALPI recoge palabras o dichos como “ves y dile”, “verdá”, “salú”, “tien”, “bintiuno”, “anque”…
Realizó igualmente un repaso a la biografía de TNT, desde su infancia en La Roda, su relación con su gran amigo, el también rodense Maximiliano-Agustín Alarcón; su paso por la Banda de Música; su etapa de estudiante en Albacete, Villena, Alicante, Madrid, Ávila… Así como sus viajes por Europa, gracias a la beca de la JAE; para después fundar el Laboratorio de Fonética Experimental y terminar siendo director de la Biblioteca del CEH, del Archivo de la Palabra, del ALPI (1931 y ss.)…
TNT instruyó en fonética a tres equipos, dividiendo a España en tres zonas de trabajo: castellana, catalanovalenciana y gallegoportuguesa. Un trabajo que se ve interrumpido por la guerra civil, marchando al exilio junto a otros nombres célebres como Antonio Machado, en cuya compañía cruzó la frontera hacia Francia. En ese momento, como también hiciera con las obras del Prado y Biblioteca Nacional durante los bombardeos sobre Madrid, quiso proteger el ALPI sacándolo fuera de España, después regresaría a este país la documentación que pasa al CSIC, publicándose anónimamente el primer y único volumen en 1962, para posteriormente caer en el olvido, hasta que David Heap comienza a seguir los pasos de la gran obra de TNT, el ALPI, y decide reagrupar y localizar toda la documentación existente al respecto.