Sitio personal para la actualidad del 'Atlas Lingüístico de la Península Ibérica' (ALPI), por Vicent García Perales, coautor del "EPIstolario del ALPI" (Valencia, PUV, 2009).
Professor universitari.
Universitat CEU Cardenal Herrera. Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
Doctor en Filologia (Universitat de València). Tesi doctoral sobre l'ALPI del País Valencià.
Proyecto intramural del CSIC, Elaboración y edición de los materiales del Atlas Lingüístico de la Península Ibérica, de referencia 200410E604, coordinado por Pilar García Mouton, con Inés Fernández Ordóñez, Universidad Autónoma de Madrid; David Heap, Universidad de Western Ontario; Maria Pilar Perea, Universitat de Barcelona; João Saramago, Centro de Linguística da Universidade de Lisboa; Xulio Sousa Fernández, Universidad de Santiago de Compostela e Instituto da Lingua Galega.
"Si el DRAE utilizase los atlas lingüísticos...: un ejemplo aragonés"
p. 271-282.
PILAR GARCÍA MOUTON
De moneda nunca usada. Estudios filológicos dedicados a José M. Enguita Rosa M. Castañer Martín - Vicente Lagüens Gracia (eds.) Institución "Fernando el Católico", CSIC, Excma. Diputación de Zaragoza Zaragoza, 2010
Agradezco el envío curioso del colega Xosé Afonso Álvarez, un vídeo entrañable en el que podemos apreciar la voz y la recitación de uno de los atlánticos, el profesor Lorenzo Rodríguez-Castellano.
La sorpresa va venir de la mà d’una persona molt especial, a qui tant devem els dialectòlegs i els lingüistes en general. Parlem del professor i mestre Joan Veny i Clar, qui, acompanyat per la també gran dialectòloga Àngels Massip i Bonet, va escoltar atentament totes les anècdotes, descripcions, episodis curiosos d’aquesta aventura “atlàntica” en què tant i tant va tenir a veure la llengua catalana, de la mà del valencià M. Sanchis Guarner i del menorquí F. de B. Moll.
De fet, l’enfocament que vaig preparar per a aquesta conferència va ser que M. Sanchis Guarner va fixar la seu de l”oficina de l’ALPI” a Palma (després de la guerra civil) i, potseriorment, la va traslladar a “la terreta”, València, on va tindre becaris per a l’ALPI de la talla de Lluís Alpera entre altres.
D’altra banda, ahir va ser gran perquè de matí vaig poder entrevistar A. M. Badia i Margarit (foto entrevista) a la seua residència de Barcelona, vaig poder parlar amb el prof. Germà Colón de passada, vaig impartir la conferència i vaig poder saludar el mestre Joan Veny.
Finalment vull fer esment, a més, del prof. Emili Casanova, a qui tant dec, l'home de paraula i de paraules que m’ha inspirat tot el treball de l’ALPI. Sense ell, res no hauria sigut possible. I en part és ell el que va ajudar perquè aquest meravellós material lingüístic de la Península Ibèrica no es perdera per sempre més. Moltes gràcies.
LA BIBLIOTECA MUNICIPAL ACOGE LA PRESENTACION DEL LIBRO “LA HISTORIA INTERNA DEL ATLAS LINGUISTICO DE LA PENINSULA IBERICA 1910-1976”
En la tarde del viernes, la Biblioteca Municipal “Juan José García Carbonell” fue el escenario de presentación del libro “La Historia Interna del Atlas Lingüístico de la Península Iberia ALPI 1910-1976” donde se recoge la correspondencia que cruzaran los filólogo Tomás Navarro Tomás y Ramón Menéndez Pidal con otros filólogos que trabajaron en la realización de una encuesta por más de 500 municipios, para recabar el patrimonio lingüístico de la península Ibérica.
Este epistolario, documentado y escrito por Vicente García Perales (profesor de la Universidad CEU Cardenal Herrera Oria de Valencia) y Santi Cortés Carreres, -publicado por la Universidad de Valencia-, ha sido presentado oficialmente en La Roda, pueblo natal del filólogo Tomás Navarro Tomás.
En el se transcriben 322 cartas cruzadas entre ambos filólogos y sus colaboradores: Manuel Sanchís Guarner, Lorenzo Rodríguez-Castellano o Aníbal Otero, entre otros, durante sus tareas de encuesta por los pueblos de la península ibérica para recabar datos sobre el habla y dialectos.
El Atlas Lingüístico de la Península Ibérica fue “sin lugar a dudas, la empresa más importante de la geografía lingüística española durante los años de la República y de la primera posguerra”; de hecho, aún hoy suscita el interés de numerosos investigadores, como es el caso del filólogo canadiense David Heap, profesor de la Universidad Western Ontario de Canadá, recuperador del ALPI (Atlas Lingüístico de la Península Ibérica), colaborador del epistolario presentado el viernes y director de la web canadiense www.alpi.ca
Las cartas seleccionadas para formar parte de este epistolario revelan claramente (según José Jesús de Bustos, Catedrático de la Universidad Complutense de Madrid) que el ALPI fue, tras los Orígenes del español, la empresa más ambiciosa que abordó la filología española en el siglo XX, y que de él habrían de salir monografías que cambiarían completamente el panorama de la dialectología española.