dijous, 30 d’abril de 2009

La Miliaria, artículo sobre Tomás Navarro Tomás






Hoy viernes, 1 de mayo de 2009, se publica en el periódico La Miliaria un artículo sobre Tomás Navarro Tomás. Se trata de una publicación de La Roda -localidad natal de TNT- y comarca.



Los que tengáis la oportunidad de compar la edición en papel, pues enhorabuena. A mí, como autor, me enviarán la semana que viene algunos ejemplares y, hasta entonces, no sé qué tal quedará.



Me dicen, además, que en la edición electrónica, por el momento, no se publicará.
Os mantengo informados...



VicentGP

divendres, 24 d’abril de 2009

Article publicat a l'Instituto Cervantes

Rinconete

LITERATURA
Tomás Navarro Tomás. Conmemoraciónde sus 125 años de nacimiento y 30 de traspaso
Por Vicent García Perales
Si el eminente filólogo español Tomás Navarro Tomás viviese, ayer, 12 de abril, Domingo de Resurrección, habría cumplido 125 años. Y es que nació en La Roda (Albacete) ese mismo día de 1884 y murió —con 95 años, exiliado a los Estados Unidos— el 16 de septiembre de 1979 (en Northampton, Massachusetts). Por eso, durante el presente año de 2009 se conmemoran el 125.º aniversario de su nacimiento y los 30 años de su muerte.

Retrato de Tomás Navarro Tomás (detalle)


Navarro Tomás formó a toda una generación de filólogos de la primera mitad del siglo pasado. Era parte viva de la llamada escuela de Filología española —con don Ramón Menéndez Pidal al frente— organizada alrededor del Centro de Estudios Históricos (creado en 1910 al seno de la Junta para Ampliación de Estudios, fundada tres años antes). Mucho se ha escrito sobre su biografía y sobre sus aportaciones a la Fonética. Pero poco se ha sabido de su relación con un monstruo de la Filología hispánica —del cual pronto aportaremos más datos históricos—. Hablamos del Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI), un proyecto que incluía todas las lenguas románicas de la Península (español, catalán, gallegoportugués) y que pretendía situar a España al mismo nivel de otros países europeos en los estudios de Geolingüística (encabezados por el Atlas Lingüistique de la France, ALF, de Gilliéron). Decimos que se sabe poco de la relación de amor de Navarro Tomás con el ALPI —del cual era director—, pues se trataba de una de las obras en que mayor empeño puso nuestro filólogo y, sin embargo, la que menos satisfacciones le produjo; la historia del ALPI es la historia de un fracaso, de una desdicha, de una desgracia filológica, ya que quedó en el olvido después de la publicación de su único volumen en 1962.
Es precisamente una universidad extranjera la que ha sacado del olvido tal proyecto. El profesor David Heap (University of Western Ontario, Canadá) localizó todas las encuestas manuscritas (realizadas el 90% de ellas antes de la Guerra Civil española) en los años noventa y desde 2000 habilitó la web http://www.alpi.ca/, donde se pueden consultar parte de estos facsímiles.


Tomás Navarro Tomás con el Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (detalle)

El ALPI del siglo xxi contará con dos hechos decisivos para hacer justicia a Tomás Navarro Tomás: por un lado, el Consejo Superior de Investigaciones Científicas ha elaborado un proyecto para publicar el atlas aplicando las ventajas que ofrecen las tecnologías de la información, de tal manera que se podrá consultar en forma de mapas lingüísticos personalizados a través de la Red. Por otro lado, pronto se publicará —el que firma este artículo es coautor de la obra— la correspondencia entre Navarro Tomás y el resto de personas que intervinieron en la confección del proyecto (D. Alonso, M. Pidal, R. de Balbín) o realizaron las encuestas de campo (Rodríguez-Castellano, A. M. Espinosa, A. Nobre de Gusmão, A. Otero, F. de B. Moll, Lindley Cintra), entre otros. En estas cartas —una selección de unas 350 de las más de 1.000 localizadas— se dará a conocer la ideología personal de Navarro Tomás, sobre todo a través de su amigo incondicional, el asturiano Lorenzo Rodríguez-Castellano, con quien mantuvo una relación epistolar elevadísima a pesar de que desde 1951 no se volvieron a ver. La edición el Epistolario del ALPI (1910-1976) correrá a cargo del Servei de Publicacions de la Universitat de València, con la colaboración del Instituto Seminario Menéndez Pidal de la Complutense.

dilluns, 20 d’abril de 2009










Manuel Sanchis Guarner, artífex de l’ALPI

Tot el que he escrit en este blog a propòsit de l’ALPI era en homenatge al mestre foneticista Navarro Tomás. Agraïsc els comentaris que m’han fet arribar algunes persones (i amics).

Un deute -per omissió involuntària- en estos escrits només podia ser per al professor Manuel Sanchis Guarner, el vertader «amo» de l’ALPI, perquè sense ell, l’únic volum que es publicà (1962) no hauria estat possible. Ell també va ser qui va anar als EUA a rebre, de la mà de TNT, els materials originals (no tots, perquè alguns es van quedar a Espanya). L’acompanyava l’asturià L. Rodríguez-Castellano.

Tot i això, quan llegireu l’espistolari de l’ALPI, veureu que no tothom estimava Sanchis de la mateixa manera com l’estimem els valencians...

En homenatge al mestre de mestres, heus ací un article que vaig publicar fa tres anys quan va acabar l’Any Sanchis Guarner (denominació que va ser possible gràcies a l’AVL).

Gràcies per continuar llegint.

VGP

Periodista Digital
“Acaba l’any Sanchis Guarner”




Vicent F. Garcia Perales (vgarcia@uch.ceu.es) (RD València).- El 16 de desembre de 1981 moria al seu domicili Manuel Sanchis Guarner, un dels filòlegs més destacats del segle passat. El 2006 ha estat declarat "Any Sanchis Guarner" per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, un any farcit d’homenatges, conferències i activitats en commemoració dels 25 anys de la pèrdua d’un dels pilars de la Filologia Valenciana moderna.







Sobretot destaca l’exposició que es mostrava al carrer de la Nau del 21 de desembre al 12 de gener. L’AVL i la Universitat de València han dedicat al mestre una exposició que feia un recorregut per la vida d’este símbol del valencianisme més proper. En esta exposició es podia veure un vídeo sobre la vida i l’obra del filòleg, un audiovisual dirigit per Ricardo Bellveser. Cal reconéixer l'excel·lent treball de selecció per part dels comissaris de l'exposició Santi Cortés (biògraf de Sanchis Guarner) i Vicent Escartí.
Ara, l’exposició es trasllada a Castelló, on s’exhibirà des del 8 de febrer al 18 de març, en la Sala Sant Miquel de la Fundació Caixa Castelló-Bancaixa.
L’última activitat, el passat dilluns 29 de gener de 2007, en una taula redona que ha tingut lloc en l'Aula Magna de l'edifici de la Universitat de València situat en el carrer de la Nau, sobre "l'actitud cívica de Manuel Sanchis Guarner", on han participat Antoni Ferrando, Joan Oleza, Angel López i Jesús Huguet. S’hi va destacar que Sanchis no ha tingut el reconeixement social que es mereixia, tot i l’esforç de l’AVL.
QUI ERA ELL?
Sanchis Guarner, don Manuel, com li agradava que l’anomenaren, va dedicar la seua vida al treball de camp i a la redacció de llibres formatius i divulgatius del valencià. Efectivament, el mestre es va formar a Madrid de la mà dels millors en aquell moment: Menéndez Pidal, que dirigia el Centro de Estudios Históricos (CEH), on els principals mestres van ser Tovar, Amado Alonso i, sobretot, Tomás Navarro Tomás.
Precisament a Madrid va començar la col·laboració més important (a part del Diccionari català-valencià-balear) que va marcar la seua carrera filològica: l’Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI). Es tractava d’un projecte concebut a principis del segle XX per Menéndez Pidal, arran de la publicació de l’Atlas Linguistique de la France (ALF), de Jules Gilliéron, el qual encetava tota una disciplina que al llarg del segle tingué bastant de ressò: la Geolingüística o cartografia lingüística.
Mitjançant enquestes de camp, es cartografiaven els resultats de les diverses variants d’una mateixa paraula. Per exemple, el maíz es podria configurar en un mapa del País Valencià on apareixerien les variants ‘panís’ (Castelló i Alacant) i ‘dacsa’ (València).
En concret, l’ALPI pretenia estudiar les tres llengües de tota la Península, de tal manera que Navarro Tomás, especialista en Fonètica, va ensinistrar tres equips d’enquestadors: un per al castellà, un altre per al gallecportugués i un altre per al català-valencià. Concretament, Sanchis Guarner va formar parella amb el mallorquí F. de B. Moll (autor del DCVB, en companyia d’Alcover i més tard el mateix Sanchis).
Moll i Sanchis van recórrer les terres valencianes el 1935, fent enquestes en 16 pobles menuts, a persones de sexe masculí, de molta edat, analfabets, tot buscant les relíquies dialectals.
LA CAGÀ DE LA MALA SORT
Les incursions pels pobles valencians no estan exemptes d’un anecdotari. I una de les anècdotes més irreverent d’estos viatges és la que va succeir a Sanchis i Moll quan estaven de camí a Benilloba. Era l’11 d’octubre de 1935 quan els dos investigadors anaven cap a Benilloba amb el Ford. Aleshores, a Sanchis Guarner, que conduïa el cotxe, li van entrar unes d’eixes ganes de fer de ventre insuportables. Van haver de parar en plena serra de Mariola.
Com que Sanchis va deixar sense fre el cotxe i Moll no tenia ni idea de conduir, el Ford va caure per un precipici i es van quedar les rodes per amunt. Moll, que va continuar el viatge amb autobús, contava este succés a un camperol, el qual, davant la situació còmica i l’humor valencià va exclamar: “Xe! Sí que li haurà costat cara la cagà!”.
I és que no era fàcil prendre nota de tota la riquesa cultural valenciana. Però ho aconseguiren, mitjançant dos quadernets, un que tenia 411 preguntes de Fonètica i Morfosintaxi i un altre més extens, amb 836 preguntes de Lèxic i Cultura popular. Així doncs, una o dues persones havien de respondre 1247 preguntes en dos dies normalment.


HÒMENS I NO DONES
Les persones que buscaven eren hòmens analfabets d'edat molt avançada i que hagueren viscut sempre en la localitat enquestada. Efectivament, hòmens i no dones, perquè les dones, segons explica el mateix Sanchis Guarner en un llibre de 1953 que tracta la metodologia de l'ALPI:
a) solien tardar més a fer-se càrrec del treball de l’enquesta;
b) com que són presumptuoses, solen refinar la parla davant d’un foraster;
c) les dones mai poden lliurar-se del treball domèstic, és a dir, que mai estan lliures, mentre que l’home pot parar un dia sencer, depenent de la collita.
d) no solien comprometre’s a tota l’enquesta.
Les dades que solien recollir eren de diversa índole: les hores i el nom dels menjars durant el dia, les tradicions en els casaments i en les morts, els jocs, l'ofici de llauradors... Tota una feinada, tenint en compte els mitjans de què es disposava i no es disposava.
L’ALPI hagué de passar per dificultats extremes, fins a tal sort que només va veure publicat un volum, amb 75 mapes de Fonètica, l’any 1962, dirigit pel mateix Sanchis Guarner, després que la Guerra Civil havia interromput les enquestes. Actualement, el professor canadenc David Heap (djheap@uwo.ca) és el vertader continuador del projecte, ja que ha aconseguit reunir tots els quaderns d’enquesta de l’ALPI, qua s’havien mig perdut per la Península Ibérica, i ha creat una web on es podran consultar les dades de les enquestes originals.

diumenge, 12 d’abril de 2009


Acabo de editar el audio del programa de Ràdio 9
(radio autonómica valenciana) sobre el ALPI:




El pasado sábado 11 de abril de 2009, Ràdio 9 se sumaba al homenaje a Tomás Navarro Tomás (TNT), dentro del programa "El jardí de les delícies", dirigido por Amàlia Garrigós, con la colaboración de Félix Duart (periodista en prácticas). Era Sábado Santo, un día antes del evento, de tal forma que esta radio ha sido pionera en la conmemoración de tal evento.
Dos días antes, Duart y yo mismo conseguimos dos entrevistas en exclusiva: la hija de TNT, Joaquina Navarro Guirao, que vive en Easthampton (EUA), y David Heap (autor de http://www.alpi.ca/), desde el Canadá.

En este vídeo (realmente es un audio de radio) se puede oír parte de las entrevistas. Además, me desplacé a Ràdio 9 para participar en este homenaje improvisado. Os adjunto la foto amabilidad de Félix Duart....





dimarts, 7 d’abril de 2009

TNT: Conmemoración de sus 125 años de nacimiento y 30 de traspaso

Vicent García Perales - vgarcia@uch.ceu.es
Universidad CEU Cardenal Herrera (Valencia)

Si el eminente filólogo español Tomás Navarro Tomás viviese, el Domingo de Resurrección, 12 de abril, cumpliría sus 125 años. Y es que nació en La Roda (Albacete) ese mismo día de 1884, y murió –con 95 años, exiliado a los EEUU– el 16 de septiembre de 1979 (Northampton, Massachusetts). Por eso, durante el presente año de 2009 conmemoramos el 125 aniversario de su nacimiento y los 30 años de su muerte.
Navarro Tomás formó a toda una generación de filólogos de la primera mitad del siglo pasado. Era parte viva de la llamada escuela española de filología –con don Ramón Menéndez Pidal al frente– organizada alrededor del Centro de Estudios Históricos (creado en 1910 al seno de la Junta para Ampliación de Estudios, fundada tres años antes).
Mucho se ha escrito sobre su biografía y sobre sus aportaciones a la fonética. Pero poco se ha sabido de su relación con un monstruo –del cual, pronto se dilucidaremos más datos históricos– de la Filología Hispánica. Hablamos del Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI), un proyecto que incluía todas las lenguas románicas de la Península (español, catalán, gallegoportugués), y que pretendía situar nuestro país en el mismo nivel que se estaba desarrollando la Geolingüística en Europa (encabezada por el Atlas Lingüistique de la France ALF, de Gilliéron).
Decimos que se sabe poco de la relación de amor de Navarro Tomás con el ALPI –del cual era director–, pues se trataba de una de las obras en que mayor empeño puso nuestro filólogo y, sin embargo, la que menos satisfacciones le produjo, pues la historia del ALPI es la historia de un fracaso, de una desdicha, de una desgracia filológica, ya que quedó en el olvido después de la publicación de su único volumen en 1962.
Es precisamente una universidad extranjera la que ha sacado del olvido tal proyecto. El profesor David Heap (University of Western Ontario, Canadá) localizaba todas las encuestas manuscritas (realizadas el 90% antes de la Guerra española) por los años noventa y desde el 2000 habilitó la web http://www.alpi.ca/, donde se pueden consultar parte de estos facsímiles.

El futuro del ALPI
El ALPI del s. xxi contará con dos hechos decisivos para hacer justicia a TNT: por un lado, el CSIC ha elaborado un proyecto para publicar el atlas aplicando las ventajas que ofrecen las tecnologías de la información, de tal manera que se podrá consultar en forma de mapas lingüísticos personalizados a través de la red.
Por otro lado, pronto se publicarán –el que firma este artículo es coautor de la obra– la correspondencia entre T. Navarro Tomás y el resto de personas que intervinieron en la confección del proyecto (D. Alonso, M. Pidal, R. de Balbín) o realizaron las encuestas de campo (Rodríguez-Castellano, A. M. Espinosa, A. Nobre de Gusmão, A. Otero, F. de B. Moll, Lindley Cintra), entre otros. En estas cartas –una selección de unas 350 de las más de mil localizadas– se dará a conocer la ideología personal de Navarro Tomás, sobre todo a través de su amigo incondicional el asturiano Lorenzo Rodríguez-Castellano, con quien mantuvo una relación epistolar elevadísima a pesar de que desde 1951 no se volvieron a ver. La edición el Epistolario del ALPI (1910-1976) correrá a cargo de Publicacions de la Universitat de València, con la colaboración del Seminario Instituto Menéndez Pidal de la Complutense.


FOTO: pág. 194, Emilia Cortés Ibáñez (coord.), Al-Basit: Revista de Estudios Albacetenses, 51-52. Monográfico dedicado a Tomás Navarro Tomás, Albacete: Instituto de Estudios Albacetenses “Don Juan Manuel”, septiembre 2008.




Tomás Navarro Tomás, exiliat i fidel als principis republicans
En 2009 commemorem els 125 anys del naixement i els 30 de la mort d’aquest eminent filòleg
Aviat PUV editarà la correspondència entre la desena de persones que protagonitzaren l’ALPI

Vicent Garcia Perales Universitat CEU Cardenal Herrera

Absolutament tots els filòlegs actuals deuen poc o molt a Tomás Navarro Tomás (La Roda, Albacete, 12 d’abril de 1884 – Northampton, Massachusets, 16 de setembre de 1979), el gran mestre de fonètica deixeble de don Ramón Menéndez Pidal. Sobretot diem això perquè fou l’impulsor dels estudis de la pronunciació a Espanya després d’haver-se format en els principals laboratoris de fonètica d’Europa.
Si visqués encara, aquest diumenge de Resurrecció hauria complit 125 anys. Això no obstant, sí que va ser longeva la seua vida, perquè morí als 95 anys, solitari, en un poblet de Massachusetts, amb la seua filla Joaquina –que encara viu, amb 92 anys–, després de dedicar la vida de l’exili a ensenyar en la Universitat de Colúmbia de Nova York fins a la seua jubilació.
Navarro Tomás es va mantenir impassible als seus principis i mai no va consentir de tornar a Espanya mentre hi durés el règim atroç que va destruir les llibertats i les persones. Efectivament, així ho comunicava als amics que va deixar darrere, com és el cas del filòleg asturià Lorenzo Rodríguez-Castellano, amb qui va mantenir una llarga correspondència a pesar que només es van veure una única vegada durant tot l’exili americà. Fou en 1950 quan L. Rodríguez-Castellano i el nostre M. Sanchis Guarner van viatjar a Nova York a recuperar els materials de l’Atlas espanyol que es va endur TNT després de la guerra i que, per fi, s’havia decidit a publicar el CSIC.
Efectivament, d’ací a poc podrem conéixer no solament les confessions polítiques –més aviat personals– d’aquest eminent fonetista que marcà la filologia hispànica, sinó també les vicissituds i desgràcies que va afrontar aquell projecte anomenat Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI), del qual només va eixir a la llum el primer de deu volums, en 1962. Navarro mai no va voler figurar en la portada, ja que ell no volia tenir res a veure amb res que el relacionés amb el règim de Franco, com era el cas de l’ALPI del CSIC. La tasca, es va dur avant des de Mallorca i després des de València. No podria ser altre el redactor cap que Sanchis Guarner.
Però finalment, no se sap per què –l’epistolari que publicarem sí que en dóna pistes– l’ALPI, l’obra més ambiciosa de la Filologia Hispànica, es convertí en un fantasma i desaparegué de la vida cultural. Les enquestes manuscrites es van perdre, fins que un canadenc, David Heap, va aconseguir de localitzar-los, fotocopiar-los i penjar-ne uns exemples en forma de facsímils en la web http://www.alpi.ca/.
Actualment, doncs, el futur l’ALPI renascut passa per dos projectes: la publicació de la correspondència (1910-1976) –el que escriu aquestes línies n’és coautor– i la publicació dels nou volums que van quedar inèdits, però fent servir els nous formats digitals, projecte que durà a terme un equip dirigit des del CSIC i que conformarà un atles interactiu consultable a través d’Internet, l’ALPI del segle xxi, segons resa l’epíleg de l’epistolari ressenyat.


FOTO: TNT con el Volumen I del ALPI (1962). Archivo Biblioteca Zamora Vicente (Cáceres). Cedida por Antonia Fajardo.



A los 125 años del nacimiento y 30 de la muerte de un gran filólogo
Tomás Navarro Tomás marcó la vida filológica de varias generaciones

Este domingo de Resurrección se conmemora el 125 aniversario del nacimiento en La Roda (Albacete) de uno de los más grandes filólogos que ha tenido España. Se trata de don Tomás Navarro Tomás, autor de los manuales de Pronunciación y de Entonación españolas, que situó a nuestro país a la altura de los trabajos que se realizaban en Francia, Alemania, Suiza e Italia.
Navarro Tomás fue discípulo de Ramón Menéndez Pidal. Dirigió una de las obras más ambiciosas de la Filología Hipánica, el Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI), una especie de fotografía de las lenguas de la península. Este proyecto sufrió una historia más que desgraciada, ya que con la llegada de la guerra civil, Navarro se exilió a Nueva York –cruzó la frontera francesa junto con Antonio Machado– y se llevó consigo los materiales de las encuestas manuscritas que los colaboradores habían recogido (Sanchis Guarner, Otero, Rodríguez-Castellano, Espinosa, entre otros).
El ALPI del siglo xxi pasará por Internet y también contará en breve con una publicación que descubre los entresijos de su historia interna. Se trata de la correspondencia entre una decena de personas implicadas en el proyecto, desde los filólogos que se encargaron de la recolección de materiales hasta el mismísimo Don Ramón Menéndez Pidal, pasando, claro está, por las cartas de T. Navarro Tomás, un ejemplo más de cómo se vivía en el exilio lejos de la madre patria. Navarro, de hecho, nunca volvió a España, aunque la llevaba en el corazón, como demuestran sus cartas con el asturiano Rodríguez-Castellano. La publicación –el que escribe estas líneas es coautor– correrá a cargo de PUV y del Instituto Seminario Menéndez Pidal de la Complutense.
La historia del ALPI de posguerra fue muy desgraciada. Pasados los años, en 1950 el CSIC aprobó retomar la publicación de esta magna obra y envió a Nueva York a los filólogos Sanchis Guarner y Rodríguez-Castellano, quienes se encargaron de recuperar el material. Se terminaron entonces las encuestas que faltaban (las de Portugal, por ejemplo) y se publicó en 1962 el único de los 10 volúmenes proyectados. Luego, los materiales se perdieron.
En los años 90, David Heap, profesor canadiense, localizó y fotocopió los cuadernos originales, de tal suerte que pueden consultarse en parte en la web http://www.alpi.ca/. Actualmente, el CSIC proyecta editar el ALPI inédito en forma digital, a través de los potenciales que ofrecen las nuevas tecnologías.

El renacimiento de Tomás Navarro Tomás
Vicent García Perales – Universidad CEU Cardenal Herrera

Si el eminente filólogo español Tomás Navarro Tomás viviese, hoy cumpliría sus 125 años. Y es que nació en La Roda (Albacete) el 12 de abril de 1884, y murió –a sus 95 años en los EEUU– el 16 de septiembre de 1979. Es decir, que en el año en curso de 2009 conmemoramos el 125 aniversario de su nacimiento y los 30 años de su muerte.
Navarro Tomás formó a toda una generación de filólogos de la primera mitad del siglo pasado. Formaba parte de la escuela española de filología, con don Ramón Menéndez Pidal al frente, organizada alrededor del Centro de Estudios Históricos (creado en 1910 al seno de la Junta para Ampliación de Estudios, fundad tres años antes).
Mucho se ha escrito de su biografía y de sus aportaciones a la fonética. Pero poco se ha sabido de su relación con un monstruo, del cual, pronto se dilucidarán más datos. Hablamos del Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI), un proyecto que incluía todas la lenguas románicas de la Península (español, catalán, gallegoportugués), y que pretendía situar nuestro país al mismo nivel que se estaba desarrollando la Geolingüística en Europa (encabezada con el Atlas Lingüistique de la France ALF, de Gilliéron).
Decimos que se sabe poco de la relación de amor de Navarro Tomás con el ALPI, pues se trataba de una de las obras en que mayor empeño puso nuestro filólogo y, sin embargo, la que menos satisfacciones le produjo, pues la historia del ALPI es la historia de un fracaso, de una desdicha, de una desgracia filológica, pues quedó en el olvido después de la publicación de su único volumen en 1962.
Efectivamente, pronto saldrá a la luz –el que escribe es coautor de la obra– la correspondencia entre T. Navarro Tomás y el resto de personas que intervinieron en la confección del proyecto (D. Alonso, M. Pidal, R. de Balbín) o realizaron las encuestas de campo (Rodríguez-Castellano, A. M. Espinosa, A. Nobre de Gus Gusmão, A. Otero, F. de B. Moll, Lindley Cintra), entre otros. En estas cartas –una selección de unas 350 de las más de mil localizadas– se dará a conocer la ideología personal y política de Navarro Tomás, sobre todo a través de su amigo incondicional Lorenzo Rodríguez-Castellano. La edición correrá a cargo de Publicacions de la Universitat de València.
Desde aquí quisiéramos lanzar un llamamiento a las autoridades –tanto políticas como académicas– para que se hagan eco de esta efeméride y se dignen a colaborar en un acto de conmemoración merecida a este albacetense.

Tomás Navarro Tomás i el País Valencià
En 2009 commemorem els 125 anys del naixement de TNT i els 30 anys de la seua mort.

Vicent Garcia Perales
Si l’eminent filòleg espanyol visquera encara, el dia 12 d’abril de 2009 compliria els seus 125 anys. I és que Tomás Navarro Tomás va nàixer a La Roda (Albacete) eixe dia de 1884. A més, va gaudir d’una vida longeva, ja que moria als 95 anys un 16 de setembre de 1979 (Northampton, Massachusetts, EUA).
Prompte eixirà publicat l’epistolari de l’obra que més costos i menys guanys va tenir per a TNT: l’Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI). De més de mil cartes, s’han seleccionat –el que escriu estes línies n’és coautor– unes 350, entre els principals persones que hi intervingueren: D. Alonso, M. Pidal, R. de Balbín, Rodríguez-Castellano, A. M. Espinosa, A. Nobre de Gus Gusmão, A. Otero, F. de B. Moll, Lindley Cintra, etc. L’edició correrà a càrrec de PUV.
De pares valencians de Villena, Tomás Navarro Tomás va arribar a ser músic a La Roda i va tocar els ferrets, el bombardí i el violí. Diem això, perquè l’especialitat de Navarro Tomás va ser la fonètica i la mètrica, tan relacionades amb la música i la musicalitat de les paraules.
Va estudiar el batxillerat a Alacant (on va conéixer l’amor de la seua vida, amb qui es casà i tingué dues filles, una de les quals encara viu amb 92 anys als EUA). Més tard estudià Filologia Romànica a Madrid, de la mà del que seria el seu mestre, Ramón Menéndez Pidal.
En 1907 es crea la Junta para Ampliación de Estudios, i tres anys més tard, en 1910, al si de la JAE, es crea el Centro de Estudios Históricos (CEH), on Navarro Tomás va desenvolupar la seua tasca filològica.
Al CEH és on va nàixer la idea de confeccionar un Atles Lingüístic d’Espanya, que finalment es va traduir amb l’ALPI (Atlas Lingüístico de la Península Ibérica). Van començar a fer-se les enquestes de tota la Península en 1931, de tal manera que quan la guerra civil va esclatar, ja havien visitat el 90% dels pobles escollits. Però la guerra espanyola, Navarro Tomás va ser l’encarregat de salvaguardar el patrimoni cultural de Madrid i el va traslladar a València. Així, les enquestes de l’ALPI arriben a València amb TNT.
Navarro també es va traslladar a la Universitat de València, on diuen que usava els materials de les enquestes de l’ALPI per a les seues classes. Després, es va traslladar a Barcelona. I finalment, en 1939, va creuar la frontera a França, amb intel·lectuals de la talla d’Antonio Machado (que moria, com també ho féu sa mare, uns dies després de creuar la frontera). D’allí, Navarro va viatjar a la Universitat de Colúmbia de Nova York, on va restar fins a la seua jubilació. Posteriorment, se n’anà a viure amb la seua filla Joaquina (que no s’havia casat i treballava en una escola de Northampton, Massachusetts), i allí va morir als 95 anys.
En 1950, TNT va tornar l’ALPI al CSIC a mans de Sanchis Guarner i Rodríguez-Castellano, que es traslladaren a posta a Nova York. S’acabaren el 10% de les enquestes que faltaven i només en 1962 va eixir un únic volum (l’oficina de publicació estava primer a Palma i després a València, és clar, dirigida per Sanchis).
Després d’això, els materials es van quedar oblidats i perduts, fins que als anys 90 el canadenc David Heap va realitzar tots els esforços haguts i per haver a fi de recopilar totes les enquestes manuscrites. Així, cap al 2000, va començar a publicar en format de facsímil aquests materials en http://www.alpi.ca/. Actualment, el CSIC du a terme un projecte de publicació del 100% de l’ALPI aprofitant les tecnologies, de tal manera que l’edició serà a través d’Interenet.
Des d’ací volem fer una crida perquè autoritats lingüístiques i acadèmiques s’impliquen en un acte conjunt en honor del gran mestre de fonètica durant aquest 2009, en una mena de commemoració del naixement i de la mort de TNT.

Per destacar:
TNT va marcar la generació de filòlegs espanyols de la primera meitat del s. xx, entre els quals destaquem el valencià M. Sanchis Guarner.
TNT nasqué a La Roda (Albacete), però els pares eren de Villena.
TNT es traslladà durant la Guerra Civil a València. Ell, com a director de la Biblioteca Nacional, s’encarregà de traslladar molts llibres, quadres del Museu del Prado, materials de l’ALPI... a València. Allí treballà en la Universitat de València.
TNT passa la frontera amb Antonio Machado (i un grup). Quasi un mes després de passar la frontera, Machado mor, i tres dies després, mor sa mare (que anava amb ells).
TNT s’exilia a Nova York i mai més, per idees polítiques republicanes, tornà a Espanya.
TNT torna al CSIC (antic CEH) els materials de l’ALPI a mans del valencià Sanchis Guarner i l’asturià Rodríguez-Castellano, que s’havien desplaçat expressament a Nova York entre 1950 i 1951.
L’encarregat de dirigir la publicació de l’ALPI fou Sanchis Guarner. De primer fixà l’oficina de l’ALPI a Palma de Mallorca i després a València.
L’ALPI només va vore la llum amb un únic volum publicat en 1962 (75 mapes de fonètica). Posteriorment els materials es van perdre en arxius personals, fins que el professor canadenc els va aconsegur reunir en els anys 90. Actualment, part d’estos materials es poden consultar en
http://www.alpi.ca/.
El futur:
· Prompte veurà la llum la publicació d’unes 350 cartes (de les més de mil localitzades) entre les persones que formaven l’equip de l’ALPI.
· El CSIC ha mamprés un grup d’investigació per publicar on line els materials de l’ALPI recuperats pel canadenc David Heap.